Humanitats, un coneixement imprescindible

 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments ...

Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n...

Segurament que aquesta és una de les preguntes que fa més anys que forma part de les grans preguntes de la humanitat: Què diferencia els éssers humans dels animals? O dit d'una altra manera: Què fa que els éssers humans siguin superiors  a la resta d'animals? Té la nostra espècie animal alguna característica que la faci especial , escullida  com desitjarien alguns? Nosaltres hem fet les nostres pròpies reflexions i n'hem tret conclusions. Hem decidit compartir-ho perquè creiem que és una qüestió que encara està molt a l'ordre del dia: en general, tenim assumit que som una espècie animal més, però tampoc volem que ens tractin com a animals. Llavors, en què quedem? Sí, encara ens continuem considerant una espècie animal "superior" a les altres però, amb quin dret? Sense les altres espècies d'éssers vius -tots els éssers vius- nosaltres no existiriem. Fetes les primeres reflexions a mode introductori, fins fa no gaires anys es considerava que all...

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari). A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques? Font:  http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/ A finals del IV mil·lenni aC, l' organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències...

Aquest cap de setmana vàrem poder gaudir d'una esplèndida visita per alguns racons de la Girona medieval, amb les explicacions d'en Pau Gerez, que ens va submergir en una màquina del temps d'una forma màgica durant quatre hores -que pel nostre gust van passar massa de pressa. Per qui no el conegui, en Pau Gerez és Doctor en Història Medieval i Doctor en Filologia Romànica. Actualment col·labora com a docent de Llengua i Literatura Catalanes i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i és professor de secundària. Ha publicat diverses obres i articles relacionats amb la història de les mentalitats i la cultura material de l'època mediveval . El seu camp de recerca es projecta sobre l'anàlisi de les obres literàries com a font històrica.  Nosaltres us volem fer arribar algunes de les obres literàries que vam posar en relació amb l'arquitectura romànica aquest cap de setmana a Girona, veient també així una mica el que comentàvem en l'últi...

Ens endinsem en l'Edat Mitjana, pels volts del segle XIV. Volem contextualitzar el tema a la ciutat de Girona únicament pel bon estat de conservació del seu Call Jueu. Doncs sí, pretenem despertar-vos la curiositat sobre la més antiga de les grans religions monoteistes que avui es practiquen arreu del planeta: el Judaisme, i la importància que van tenir els jueus durant l'Edat Mitjana en les ciutats catalanes. En aquella època eren uns grans negociants. Però com ho feien? Com era la vida als calls? El Call de Girona i el Museu d'Història dels Jueus de Girona ens donen una bona oportunitat per a respondre aquestes preguntes amb tota la família d'una forma amena.   Font: www.pedresdegirona.cat

Sovint, per entendre els altres necessitem conèixer molt més que la història individual de les persones.  Seguint l'actualitat, podem posar l'exemple de la guerra a Síria. La història ens pot ajudar a conèixer com ha estat l'evolució dels conflictes al Pròxim Orient, que des de fa segles en podem comptar uns quants i forces; la història de les religions ens pot ajudar a entendre moltes de les causes d'aquests conflictes (Jerusalem és ciutat santa de les tres grans religions monoteistes); l'antropologia social i cultural es pot ajudar a analitzar les diferències entre les diferentes ètnies que habiten a la zona; la geografia ens podria ajudar a analitzar els moviments poblacionals que han provocat els diferents conflictes... I així podriem anar fent... Però Al-Qaeda o Estat Islàmic no han sigut els únics que han protagonitzat conflictes bèl·lics al Pròxim Orient. Volem recordar que les Croades, durant l'Edat Mitjana, volien "recuperar" la ciuta...