En la resolució dels conflictes

Sovint, per entendre els altres necessitem conèixer molt més que la història individual de les persones. 

Seguint l'actualitat, podem posar l'exemple de la guerra a Síria. La història ens pot ajudar a conèixer com ha estat l'evolució dels conflictes al Pròxim Orient, que des de fa segles en podem comptar uns quants i forces; la història de les religions ens pot ajudar a entendre moltes de les causes d'aquests conflictes (Jerusalem és ciutat santa de les tres grans religions monoteistes); l'antropologia social i cultural es pot ajudar a analitzar les diferències entre les diferentes ètnies que habiten a la zona; la geografia ens podria ajudar a analitzar els moviments poblacionals que han provocat els diferents conflictes... I així podriem anar fent...

Però Al-Qaeda o Estat Islàmic no han sigut els únics que han protagonitzat conflictes bèl·lics al Pròxim Orient. Volem recordar que les Croades, durant l'Edat Mitjana, volien "recuperar" la ciutat de Jerusalem amb el pretext que havia estat "ocupada" per l'Islam.

En la nostra opinió pensem que totes les parts implicades implicades en un conflicte armat tenen prous eines per deixar la lluita armada i començar el diàleg: entendre l'altre a través de les humanitats, aprendre a conviure a través del coneixement i respecte de la cultura de l'altre. 

Unes reflexions que ens han sorgit després de visualitzar el següent documental del programa 60 minuts de la ccma.