Humanitats, un coneixement imprescindible

Veient imatges sobre art rupestre, l'art de la prehistòria, és fàcil entendre que no té pas a veure amb el concepte de bellesa. De seguida el podem relacionar amb el treball (les escenes de caçera), amb realitat transformada (potser un floc de pèls d'un animals es podia convertir en un pinzell), com a mitjà de comunicació, i així un llarg etcètera.  No sabem exactament quan van aparèixer les primeres manifestacions artístiques, però sí que en tenim testimonis clars ja en les primeres fases del paleolític superior , fa uns 40.000 anys.  L'art que s'ha trobat d'aquesta època es sol classificar en dos grups: 1. Objectes petits fets d'os, pedra, banya o ivori i decorats amb pintura, relleus o gravats. 2. L'art rupestre o parietal: sobretot pintures  (i també relleus i gravats)  sobre les roques dels sostres i parets de les coves o en fragments de roca a l'aire lliure. De moment, nosaltres no us direm res més. No, no us penseu que ens fa ...

Abans de continuar amb tot allò que tenim ganes de compartir hem cregut convenient aturar-nos un moment en una qüestió que considerem vital: l'origen de la cultura.  Hem de recular molts milers d'anys en el temps per a trobar-lo: en l'aparició de la primera espècie d'homínids, als inicis de la prehistòria . A l' Homo sapiens sapiens , és a dir, nosaltres, encara li faltava molt per aparèixer. Per tant, la cultura no ens la vam inventar nosaltres, per molt que alguns (o molts) així ho vulguin creure.  Per altra banda, durant molt de temps també es va creure que la cultura era d'ús exclusiu dels éssers humans, ja que es definia la cultura com la capacitat de fabricar i utilitzar eines i es creia que els humans eren els únics animals que tenien aquesta capacitat. Però investigadors com Jordi Sabater Pi i Jane Goodall van demostrar que això no era així. Avui en dia, sabem que animals com els ximpanzés, els dofins i els elefants tenen la seva pròpia cu...