Humanitats, un coneixement imprescindible

A principis del segle III a.C., Ptolemeu I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i, per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca. Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso Segons expliquen alguns estudiosos, la Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la veuen com el precedent més clar de les universitats actuals. Els objectius de la fundació de la Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions. Biblioteca d'Alexa...

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

Aquest cap de setmana vàrem poder gaudir d'una esplèndida visita per alguns racons de la Girona medieval, amb les explicacions d'en Pau Gerez, que ens va submergir en una màquina del temps d'una forma màgica durant quatre hores -que pel nostre gust van passar massa de pressa. Per qui no el conegui, en Pau Gerez és Doctor en Història Medieval i Doctor en Filologia Romànica. Actualment col·labora com a docent de Llengua i Literatura Catalanes i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i és professor de secundària. Ha publicat diverses obres i articles relacionats amb la història de les mentalitats i la cultura material de l'època mediveval . El seu camp de recerca es projecta sobre l'anàlisi de les obres literàries com a font històrica.  Nosaltres us volem fer arribar algunes de les obres literàries que vam posar en relació amb l'arquitectura romànica aquest cap de setmana a Girona, veient també així una mica el que comentàvem en l'últi...

De ben segur a molts, com a nosaltres, a l'escola i a l'institut, a la classe de literatura catalana ens van explicar que les Homilies d'Organyà eren els textos més antics en català. Les Homilies van ser escrites a cavall dels XII i XIII, però n'hi ha d'altres que van ser escrits uns quants anys abans, a la primera meitat del segle XI, com un jurament de Rudolf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà (un jurament feudal de fidelitat ). Els documents es troben a la Terreta, una comarca natural entre el Pallars Jussà i la Ribagorça. Us deixem un parell d'enllaços perquè pogueu ampliar un xic la informació! Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català Les Homilies d'Organyà. Els primers textos en català? Adreçat a Batxillerat.  (però a tots ens convindria una bona lectura) Jurament de Rudolf Oriol. Font: www.nuvol.com Homilies d'Organyà. Font: www.romanicobert.cat

Entrant en la història de la Grècia clàssia és inevitable aturar-se en la literatura d'uns dels grans poetes èpics de tots els temps: Homer.  I pels que ens apassiona la literatura, la història i investigar una mica i força, les seves epopeies són d'allò més apassionants: destriar el mite de la realitat.  Què hi ha de realitat en la descripció que fa Homer de la Guerra de Troia ? Encara avui és un misteri en gairebé la seva totalitat (només s'ha pogut localitzar la ciutat), però un misteri d'aquells que ens fan venir moltíssimes ganes de continuar llegint, aprenent, escoltant els savis en la matèria.  Guerra de Troia

Comencem un nou projecte, sí, ara que tots anem carregats de feina amb l'inici del nou curs. Però tots creiem que ja no pot esperar més: la defensa de les Humanitats. Ens hem trobat tantes vegades que quan diem que estem estudiant el Grau d'Humanitats després ens pregunten que per què serveixen que ja comença a ser hora d'ensenyar-ho.  No pretenem que tothom vulgui estudiar alguna disciplina de les que formen les Humanitats, hi ha d'haver gent per tot. Més faltaria! Només pretenem que mostrar que les Humanitats serveixen per alguna cosa. Us deixem un enllaç que ens ha semblat realment interessant per començar. Lectura del manifest en defensa dels estudis d'Humanitats realitzat per la Conferència Nacional de Degans de Lletres