Humanitats, un coneixement imprescindible

Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n...

Avui ens agradaria convidar-vos a reflexionar sobre com evolucionen les ciutats en el món actual: un món globalitzat, internacional, en què les noves tecnologies fan accessibles i pràcticament instantànies les comunicacions entre les persones, i molt més segurs els desplaçaments entre els diferents punts del planeta.  Estarem tots d'acord que cada ciutat té unes característiques pròpies, sobretot pel que fa a el lloc que ocupen en la divisió internacional del treball i en la història local, però totes les grans ciutats funcionen i evolucionen segons paràmetres globals.  Però nosaltres el que ens interessa és contrastar, valorar i reflexionar sobre les grans diferències que hi ha entre els dos grans tipus d'estructures urbanes: Ciutats del Primer Món -> es troben en un procés de difusió de les funcions urbanes centrals i de la concentració del creixement demogràfic cap a les perifèries rurals i urbanes menors.  Ciutats del Tercer Món ->  és on ...

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons.  Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.  Font :  ara.cat La  demokratía  at enesa   s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes. La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents: ...

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...