Humanitats, un coneixement imprescindible

Abans d’intentar definir la ciutat global, considero que és bàsic intentar definir què és una ciutat . Partint d’una definició de Sassen (1998), les ciutats són centres que concentren funcions de comandament (al nostre país, moltes ciutats són capitals comarcals, provincials i autonòmiques); també són llocs de producció postindustrials per a les indústries líders en aquest període, tant financeres com de serveis especialitzats (és on es concentren més centres financers i els polígons industrials més grans); i finalment, són mercats transnacionals, on les empreses i els governs poden comprar instruments financers i serveis especialitzats (els serveis especialitzats s’instal·len allà a on poden arribar a més població amb el mínim desplaçament, és a dir, a les ciutats per la concentració més alta de població i, per tant, també de la localització del govern i de major nombre d’empreses). Japó, una de les ciutats globals del planeta. Font: 20 minutos Definida doncs la ciutat, intent...

Avui ens agradaria convidar-vos a reflexionar sobre com evolucionen les ciutats en el món actual: un món globalitzat, internacional, en què les noves tecnologies fan accessibles i pràcticament instantànies les comunicacions entre les persones, i molt més segurs els desplaçaments entre els diferents punts del planeta.  Estarem tots d'acord que cada ciutat té unes característiques pròpies, sobretot pel que fa a el lloc que ocupen en la divisió internacional del treball i en la història local, però totes les grans ciutats funcionen i evolucionen segons paràmetres globals.  Però nosaltres el que ens interessa és contrastar, valorar i reflexionar sobre les grans diferències que hi ha entre els dos grans tipus d'estructures urbanes: Ciutats del Primer Món -> es troben en un procés de difusió de les funcions urbanes centrals i de la concentració del creixement demogràfic cap a les perifèries rurals i urbanes menors.  Ciutats del Tercer Món ->  és on ...

Ja fa temps que al Mediterrani hi ha moviments migratoris molt importants. Les causes les sabem: per sort nostra tenim accés a diferents tipus de mitjans de comunicació i les notícies ens arriben gairebé a l'instant. Ara no entrarem a analitzar aquestes causes, però aquests grans moviments de població d'un indret cap a un altre -que s'han produit en diversos moments al llarg de la prehistòria i de la història- ens donen peu a introduir la Geografia de la població . Aquesta subdisciplina de la Geografia "estudia les formes de relació entre la naturalesa dels llocs i les variacions espacials en la distribució, composició, fecunditat, mortalitat, migració i creixament de les poblacions" (Mendizábal, 2009). Els moviments migratòris que es produeixen estan en relació amb tots els altres fenòmens demogràfics -de fets, tots estan interrelacionats entre ells fortament-, i aquests fenòmens tenen relació amb les característiques econòmiques i socials dels d...

Sovint, per entendre els altres necessitem conèixer molt més que la història individual de les persones.  Seguint l'actualitat, podem posar l'exemple de la guerra a Síria. La història ens pot ajudar a conèixer com ha estat l'evolució dels conflictes al Pròxim Orient, que des de fa segles en podem comptar uns quants i forces; la història de les religions ens pot ajudar a entendre moltes de les causes d'aquests conflictes (Jerusalem és ciutat santa de les tres grans religions monoteistes); l'antropologia social i cultural es pot ajudar a analitzar les diferències entre les diferentes ètnies que habiten a la zona; la geografia ens podria ajudar a analitzar els moviments poblacionals que han provocat els diferents conflictes... I així podriem anar fent... Però Al-Qaeda o Estat Islàmic no han sigut els únics que han protagonitzat conflictes bèl·lics al Pròxim Orient. Volem recordar que les Croades, durant l'Edat Mitjana, volien "recuperar" la ciuta...

Comencem un nou projecte, sí, ara que tots anem carregats de feina amb l'inici del nou curs. Però tots creiem que ja no pot esperar més: la defensa de les Humanitats. Ens hem trobat tantes vegades que quan diem que estem estudiant el Grau d'Humanitats després ens pregunten que per què serveixen que ja comença a ser hora d'ensenyar-ho.  No pretenem que tothom vulgui estudiar alguna disciplina de les que formen les Humanitats, hi ha d'haver gent per tot. Més faltaria! Només pretenem que mostrar que les Humanitats serveixen per alguna cosa. Us deixem un enllaç que ens ha semblat realment interessant per començar. Lectura del manifest en defensa dels estudis d'Humanitats realitzat per la Conferència Nacional de Degans de Lletres