Humanitats, un coneixement imprescindible

Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n...

Segurament que aquesta és una de les preguntes que fa més anys que forma part de les grans preguntes de la humanitat: Què diferencia els éssers humans dels animals? O dit d'una altra manera: Què fa que els éssers humans siguin superiors  a la resta d'animals? Té la nostra espècie animal alguna característica que la faci especial , escullida  com desitjarien alguns? Nosaltres hem fet les nostres pròpies reflexions i n'hem tret conclusions. Hem decidit compartir-ho perquè creiem que és una qüestió que encara està molt a l'ordre del dia: en general, tenim assumit que som una espècie animal més, però tampoc volem que ens tractin com a animals. Llavors, en què quedem? Sí, encara ens continuem considerant una espècie animal "superior" a les altres però, amb quin dret? Sense les altres espècies d'éssers vius -tots els éssers vius- nosaltres no existiriem. Fetes les primeres reflexions a mode introductori, fins fa no gaires anys es considerava que all...

A casa nostra cada dia milers de persones es mobilitzen per anar a treballar, i aquesta és el tipus de mobilitat habitual més estudiada per part dels geògrafs de la població. I com que la jornada laboral ens ocupa bona part del dia, hem cregut que convenient dedicar una mica de temps als desplaçaments que fem cap a la feina. Per no fer-ho tan teòric, hem preferit centrar-nos en la mobilitat habitual per treball a Catalunya, simplement per proximitat i perquè, en general, ens hi podrem sentir més identificats.  Font : El Perfil de la Ciuat Ajenjo (2010), en el seu article "La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques", exposa que la mobilitat per treball havia augmentat en aquest període de vint anys perquè també havia augmentat l'ocupació, havia augmentat la dissocicació entre el municipi de residència i el de treball, i havia augmentat la distància entre ambdós municipis. Malgrat que nosalt...

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...