Del Discurs mític al Discurs lògic

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC.

Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics". 

Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes:

1. Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials.
2. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repetitiu) i de l'espai, l'espai "profà".

Tot i l'aparició del discurs lògic, la religiositat no va desaparèixer. El discurs lògic només s'oposava al discurs mític per a l'explicació ontològica del món, però no al sentiment religiós. De fet, molts d'aquests historiadors, científics i filòsofs, igual que tot els grecs de la seva època, van ser profundament religiosos, amb la diferència que quan es dedicaven a les seves disciplines respectives discorrien al discurs lògic. 

Font:  www.sarasuati.com/

Per altra banda, el discurs lògic tampoc s'ha mantingut en la nostra societat occidental permanentment des de que va aparèixer a la Grècia clàssica. Durant l'Edat Mitjana, a Europa, hi va haver un retorn al discurs mític. Així doncs, si ens fixem en la Història de la humanitat, el discurs mític ha predominat durant la major part dels milers d'anys que l'ésser humà fa que trepitja la terra. 
Per si voleu aprofundir una mica més sobre el discurs mític: Discurs mític. Discurs sagrat

I una mica més sobre l'adveniment del discurs lògic: LOGOS VS MITE

Avui us recomanem una lectura, per aquells que encara us quedin ganes d'anar una mica més enllà:

Eliade, M. (1949). El mite de l'etern retorn. Arquetips i repeticions. Barcelona: Fragmenta Editoral (2014).