La prehistòria a Catalunya
La prehistòria és l'etapa de la història de la humanitat més llarga, i amb molta diferència, però sempre és la que s'endú menys pàgines en els llibres d'història general. Ens ve molt de gust dedicar unes línies a aquesta etapa de la nostra història (la dels Homo sapiens) en terres catalanes. Ens acompanyeu?
 |
| Font: http://paresinens.cat/ |
En el territori català la presència d'homínids va començar fa uns 700.000 anys. Aquesta zona era una lloc de pas obligat entre el centre d'Europa i la Península Ibèrica, cosa que ens permet explicar la gran diversitat cultural que trobem en tot el territori.
Paleolític inferior (fins als 100.000 anys aC)
Durant aquest període, els Homo sapiens vivien de la recol·lecció, la carronya i la caça. Construïen aixoplucs al ras i habitaven en coves. Les seves eines eren escasses: còdols i àscles per tallar i trinxar.
 |
| Coves del Toll. Font: http://blogs.sapiens.cat/ |
Com a descoberta d'aquest període ens agradaria destacar un fòssil d'Homo Erectus de fa 450.000 descobert a Talteüll (Rosselló) l'any 1971, conservat al Museu de Taltaüll.
També ens agradaria destacar els jaciments situats a l'entorn de les terrasses del Ter: la Cova de l'Arbreda i la Coves del Toll.
Paleolític mitjà (100.000-35.000 aC)
És en aquest període que l'ús del foc es generalitza; també es fa un pas endavant en les eines, que són més complexes que les utilitzades en el paleolític inferior: en aquest moment s'usaven puntes, ganivets, rascadors i estris dentats fets sobre diferents tipus de pedres.
Els Homo neanderthalensis s'adapten a un clima cada cop més fred provocat per la darrera glaciació. Viuen en coves i abrics i també en campaments a l'aire lliure. Recol·lecten productes silvestres i cacen cavalls, bous, cabres i cérvols.
D'entre les nombroses restes destaquen la mandíbula de Banyoles i l'emprempta d'un bastó o llança de fusta a l'Abric Romaní de Capallades.
Paleolític superior (35.000-10.000 aC)
Durant aquest període, l'Homo sapiens prolifera arreu. Es perfeccionen les eines de talla de pedra i apareixen noves eines d'os, banya o fusta, que complementen l'utillatge dels caçadors recol·lectors. També és en aquest període que apareixen les primeres manifestacions artístiques (el mes passat vam publicar una entrada sobre les pintures rupestres, us deixem l'enllaç).
El fred rigurós deixa pas, a poc a poc, a un clima més temperat. Els hàbitats són sovint a l'aire lliure, o bé en coves i abrics situats en llocs estratègics. Els humans pesquen en aigües dolces; cacen cérvols, cabres, bous i conills i recol·lecten una gran varietat de vegetals.
El jaciment paleolític de Montlleó (Prats i Sansó), on recentment s'han trobat noves restes arqueològiques dels caçadors de cavalls d'ara fa 20.000 anys; i la Bora Gran d'en Carreras (Serinyà), una cova que va ser utilitzada per grups caçadors ara fa uns 12.000 anys.
Epipaleolític (10.000-5.000 aC)
Quan acaba el paleolític, el clima és similar a l'actual i la vegetació i la fauna canvien. Els grans animals, propis dels climes més freds, emigren cap al nord i els grups caçadors també ho fan, seguint als animals.
Els que es queden s'adapten a la nova situació: la cacera i la recol·lecció pròpies del paleolític continuen; els instruments són ara més precisos, ja que l'arc i la fletxa faciliten la caça d'animals petits i mitjans -conills, aus i cérvols. A la costa també es recol·lecten mol·loscos.
Les manifestacions artístiques que havien aparegut en el paleolític superior, troben continuïtat i es manifesten en les pintures i en els gravats.
D'aquest període us presentem el jaciment de la Balma del Gai (Moià). És un dels jaciments més importants d'aquest període i fou descobert per Joan Surroca l'any 1974.
Neolític (5.000-2.500 aC)
És precisament en aquest període quan té lloc la primera gran revolució de la història de la humanitat: la Revolució Neolítica. Encara es mantenen activitats com la caça i la recol·lecció, però en comencen de noves que canviaran per sempre el curs de l'evolució de la nostra espècie: la domesticació de plantes i animals salvatges, que desembocarà amb el conreu cereals i lleguminoses i les activitats ramaderes.
Aquest canvi en l'obtenció dels aliments va comportar importants canvis culturals. Molts grups que fins llavors eren nòmades varen esdevenir sedentaris, apareixent així els primers poblats (tot i que les coves es van continuar utilitzant). També van començar a fabricar-se eines noves per tal de facilitar la feina al camp.
D'aquest període volem destacar dos jaciments: Les Coves de l'Espluga (L'Espluga de Francolí), que pertanyen al Neolític antic; i el jaciment Neolític de la Draga (Banyoles), un jaciment que va quedar submergit i, per tant, aporta informació molt valuosa. Al final de l'entrada us adjuntem un vídeo sobre aquest segon jaciment.
Fins aquí la prehistòria per les terres catalanes. (No ens hem pas deixat l'Edat dels Metalls, en parlarem en una altra ocasió)
 |
| Abric Romaní. Font: http://www.capellades.cat/ |
D'entre les nombroses restes destaquen la mandíbula de Banyoles i l'emprempta d'un bastó o llança de fusta a l'Abric Romaní de Capallades.
Paleolític superior (35.000-10.000 aC)
Durant aquest període, l'Homo sapiens prolifera arreu. Es perfeccionen les eines de talla de pedra i apareixen noves eines d'os, banya o fusta, que complementen l'utillatge dels caçadors recol·lectors. També és en aquest període que apareixen les primeres manifestacions artístiques (el mes passat vam publicar una entrada sobre les pintures rupestres, us deixem l'enllaç).
 |
| Bora Gran d'en Carreras. Font: http://museusdebanyoles.cat/ |
El fred rigurós deixa pas, a poc a poc, a un clima més temperat. Els hàbitats són sovint a l'aire lliure, o bé en coves i abrics situats en llocs estratègics. Els humans pesquen en aigües dolces; cacen cérvols, cabres, bous i conills i recol·lecten una gran varietat de vegetals.
El jaciment paleolític de Montlleó (Prats i Sansó), on recentment s'han trobat noves restes arqueològiques dels caçadors de cavalls d'ara fa 20.000 anys; i la Bora Gran d'en Carreras (Serinyà), una cova que va ser utilitzada per grups caçadors ara fa uns 12.000 anys.
Epipaleolític (10.000-5.000 aC)
Quan acaba el paleolític, el clima és similar a l'actual i la vegetació i la fauna canvien. Els grans animals, propis dels climes més freds, emigren cap al nord i els grups caçadors també ho fan, seguint als animals.
 |
| La Balma del Gai. Font: http://www.naciodigital.cat/ |
Les manifestacions artístiques que havien aparegut en el paleolític superior, troben continuïtat i es manifesten en les pintures i en els gravats.
D'aquest període us presentem el jaciment de la Balma del Gai (Moià). És un dels jaciments més importants d'aquest període i fou descobert per Joan Surroca l'any 1974.
Neolític (5.000-2.500 aC)
És precisament en aquest període quan té lloc la primera gran revolució de la història de la humanitat: la Revolució Neolítica. Encara es mantenen activitats com la caça i la recol·lecció, però en comencen de noves que canviaran per sempre el curs de l'evolució de la nostra espècie: la domesticació de plantes i animals salvatges, que desembocarà amb el conreu cereals i lleguminoses i les activitats ramaderes.
Aquest canvi en l'obtenció dels aliments va comportar importants canvis culturals. Molts grups que fins llavors eren nòmades varen esdevenir sedentaris, apareixent així els primers poblats (tot i que les coves es van continuar utilitzant). També van començar a fabricar-se eines noves per tal de facilitar la feina al camp.
 |
| Les Coves de l'Espluga. Font: http://www.covesdelespluga.info/ |
Fins aquí la prehistòria per les terres catalanes. (No ens hem pas deixat l'Edat dels Metalls, en parlarem en una altra ocasió)
Aquí disposeu del vídeo que us hem comentat més amunt sobre el jaciment Neolític de la Draga.
El jaciment Neolític de la Draga
I a la pàgina de vídeos d'interès, us hem deixat un capítol del programa Quèquicom, emès per TV3 i el Canal 33, sobre la Laia, una femella d'un primat hominoïdeu que va viure en terres catalanes fa uns 11,5 milions d'anys. A més, el programa ens permet conèixer el procés que segueixen els investigadors a l'hora d'elaborar els dibuixos i les escultures dels animals existints a partir dels fragments ossis trobats en les excavacions -normalment procedents d'esquelets incomplets.
Esperem que en gaudiu.
Webgrafia
MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA. www.mac.cat [Data de consulta: 18 de novembre de 2016]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada