Humanitats, un coneixement imprescindible

A casa nostra cada dia milers de persones es mobilitzen per anar a treballar, i aquesta és el tipus de mobilitat habitual més estudiada per part dels geògrafs de la població. I com que la jornada laboral ens ocupa bona part del dia, hem cregut que convenient dedicar una mica de temps als desplaçaments que fem cap a la feina. Per no fer-ho tan teòric, hem preferit centrar-nos en la mobilitat habitual per treball a Catalunya, simplement per proximitat i perquè, en general, ens hi podrem sentir més identificats.  Font : El Perfil de la Ciuat Ajenjo (2010), en el seu article "La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques", exposa que la mobilitat per treball havia augmentat en aquest període de vint anys perquè també havia augmentat l'ocupació, havia augmentat la dissocicació entre el municipi de residència i el de treball, i havia augmentat la distància entre ambdós municipis. Malgrat que nosalt...

Avui ens agradaria convidar-vos a reflexionar sobre com evolucionen les ciutats en el món actual: un món globalitzat, internacional, en què les noves tecnologies fan accessibles i pràcticament instantànies les comunicacions entre les persones, i molt més segurs els desplaçaments entre els diferents punts del planeta.  Estarem tots d'acord que cada ciutat té unes característiques pròpies, sobretot pel que fa a el lloc que ocupen en la divisió internacional del treball i en la història local, però totes les grans ciutats funcionen i evolucionen segons paràmetres globals.  Però nosaltres el que ens interessa és contrastar, valorar i reflexionar sobre les grans diferències que hi ha entre els dos grans tipus d'estructures urbanes: Ciutats del Primer Món -> es troben en un procés de difusió de les funcions urbanes centrals i de la concentració del creixement demogràfic cap a les perifèries rurals i urbanes menors.  Ciutats del Tercer Món ->  és on ...

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari). A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques? Font:  http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/ A finals del IV mil·lenni aC, l' organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències...

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons.  Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.  Font :  ara.cat La  demokratía  at enesa   s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes. La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents: ...

Ja fa temps que al Mediterrani hi ha moviments migratoris molt importants. Les causes les sabem: per sort nostra tenim accés a diferents tipus de mitjans de comunicació i les notícies ens arriben gairebé a l'instant. Ara no entrarem a analitzar aquestes causes, però aquests grans moviments de població d'un indret cap a un altre -que s'han produit en diversos moments al llarg de la prehistòria i de la història- ens donen peu a introduir la Geografia de la població . Aquesta subdisciplina de la Geografia "estudia les formes de relació entre la naturalesa dels llocs i les variacions espacials en la distribució, composició, fecunditat, mortalitat, migració i creixament de les poblacions" (Mendizábal, 2009). Els moviments migratòris que es produeixen estan en relació amb tots els altres fenòmens demogràfics -de fets, tots estan interrelacionats entre ells fortament-, i aquests fenòmens tenen relació amb les característiques econòmiques i socials dels d...