Humanitats, un coneixement imprescindible

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...