Humanitats, un coneixement imprescindible

 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments ...

En la societat en què vivim, a les Humanitats se les arracona, com si ja no servissin per a res, però permeten conèixer a l'ésser humà des d'un conjunt molt ampli de disciplines, des d'un coneixement divers ,  coneixement que comporta un pensament profund i raonat , el qual sembla que en el món actual no estigui permès. No us heu adonat que els esdeveniments passen a tal velocitat que no tenim temps de reflexionar sobre la seva importància? Ens han ensenyat a raonar i reflexionar sobre els valors de la vida? A qüestionar-nos allò que ens expliquen o ens ho creiem tot per què ho diuen els polítics o a les notícies? És la filosofia del dia a dia. Aprendre a pensar, a raonar, a qüestionar-se les coses. Font:  http://iescanpeixauet.xeill.net/ El sistema educatiu, a nivell universitari (no entrarem en l'educació primària i secundària perquè segurament no acabaríem), no resol les mencances que hi ha en l'àmbit humanístic. Més aviat el contrari: en l'e...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...