Humanitats, un coneixement imprescindible

 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments ...

Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n...

Hem volgut aturar-nos a parlar de la Historiografia, del registre escrit de la Història, de com la humanitat ha deixat testimoni del seu propi passat a través de l'escriptura.  Font:   mariocancel.wordpress.com Sense la Historiografia no podriem conèixer la major part dels esdeveniments ocorreguts al llarg de la història amb la profunditat que els coneixem: han estat els escrits que han arribat fins als nostres dies els que ens han permès conèixer, juntament amb l'arqueologia, aquests fets. Però només amb les dades aportades des de les excavacions (que són moltes i molt importants) ens restarien moltes qüestions per respondre (per exemple, els noms de les dinasties, les dates d'inici i fi de les guerres, etcètera). Podem dir que la Història, que estudia el passat de la humanitat, és una ciència (algú pot no estar-hi d'acord ja que costa veure-ho així, en som conscients), i com a tal s'ha de sotmetre al un mètode científic, però al de les ciències social...

La prehistòria és l'etapa de la història de la humanitat més llarga, i amb molta diferència, però sempre és la que s'endú menys pàgines en els llibres d'història general. Ens ve molt de gust dedicar unes línies a aquesta etapa de la nostra història (la dels Homo sapiens ) en terres catalanes. Ens acompanyeu? Font:   http://paresinens.cat / En el territori català la presència d'homínids va començar fa uns 700.000 anys. Aquesta zona era una lloc de pas obligat entre el centre d'Europa i la Península Ibèrica, cosa que ens permet explicar la gran diversitat cultural que trobem en tot el territori. Paleolític inferior  (fins als 100.000 anys aC) Durant aquest període, els Homo sapiens  vivien de la recol·lecció, la carronya i la caça. Construïen aixoplucs al ras i habitaven en coves. Les seves eines eren escasses: còdols i àscles per tallar i trinxar.  Coves del Toll. Font:   http://blogs.sapiens.cat/ Com a descoberta d'aquest període en...

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari). A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques? Font:  http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/ A finals del IV mil·lenni aC, l' organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències...

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su...

De tots ens són ben conegudes les aventures d'Astèrix i Obèlix i la seva relació amb els romans. Però què en tenen de realitat? A mitjans del segle I a.C. el territori de La Gàl·lia va viure una època de revolta contra la figura del cèsar. Fins llavors, romans i gals -els anomenem a tots igual, però era un conjunt de pobles diferents- havien tingut tota una sèrie d'intercanvis comercials que havien afavorit a totes dues parts.  El que va passar l'any 53 a.C. ens ho va deixar documentat per escrit Juli Cèsar. I fins fa relativament poc temps només en teníem la seva versió, considerant-la sovint com la bona. Però l'arqueologia, una ciència sovint oblidada -potser per desconeguda-, ens ha donat noves informacions molt valuoses del que va passar cinc dècades abans de començar el nou mil·leni. El programa Cronos, amb el documental " L'últim gal ", ens mostra la gran quantitat d'informació que ens pot aportar l'arqueologia, una ciència q...