Grècia: els inicis de les colonitzacions

Al final de l'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats (éthne).

Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de:

1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia.

2) els corintis, que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa. 

Aviat se n'hi sumaren d'altres, ja fossin pobles confederats, com els equeus o loquis, o veritables póleis, com Esparta o Mègara. 

Les colònies gregues, en aquesta primera etapa, com a polis naixien amb un grau d'articulació molt més avançat que les ciutats mare. Aquest fet es debia a que l'arribada a un nou territori obligava a prendre decisions des de zero, i això permetia que les noves fundacions fossin capdavanteres en els processos que donaven lloc a les polis.

I per què us expliquem tot això, us pregunteu? Doncs perquè, a part d'explicar-vos un xic d'història us voliem proposar una altra sortideta que a nosaltres ens enamora i que encara no fa massa fred per a poder-la fer: les Ruïnes d'Empúries!!!

Font: blocs.xtec.cat