La "demokratía" a l'Atenes clàssica

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons. 

Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.

 Font: ara.cat

La demokratía atenesa s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes.

La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents:

1) Va abolir les quatre tribus gentilícies velles i en va crear deu de noves. 

2) Va abolir l'antic consell dels Quatre-cents (creat per Soló) i va crear una boulé de 500       membres.

3) Va establir el mecanisme de l'ostracisme.

Durant la primera meitat del segle V aC, la demokratía a Atenes es consolida en unes línies clares d'evolució que es poden resumir en una obertura més gran de càrrecs i assembles a les diverses classes del démos.

1) Substitució progressiva dels arconts pels estrategs.

2) Disminució de les competències de l'areòpag.

3) Accés dels zeugites a l'arcontat.

4) Retribució dels càrrecs públics. 

5) Aplicació del sorteig com a mecanisme de determinació de l'accés als càrrecs públics.

La democràcia atenesa es legitimava pel fet que les decisions importants eren preses per l'assemblea del démos, ja que aquesta demokrátia es caracteritzava per l'alta implicació dels ciutadans en els afers públics i per l'elevada conscienciació política del démos.

Tot i això, bona part dels càrrecs del govern -especialment els electius- contiuaven essent elegits pels aristòcrates tradicionals. A més a més, el funcionament democràtic tradicional permetia l'emergència de líders polítics singulars, molts dels quals procedien de l'aristocràcia. 

Des del nostre modest punt de vista, la demokratía atenesa era molt madura -segurament més i tot que la que tenim actualment al nostre país- ja que evolucionava positivament cap a una igualtat de condicions entre tots els ciutadans. A més, a poc a poc hi havia una obertura al diàleg.

Actualment, en el nostre entorn més immediat, sembla que s'estiguin fent passos enrere. Més desigualtat social i, com a conseqüència, aquells que tenen menys recursos tenen menys accés als mitjans per progressar. Alhora, hi ha menys diàleg entre els polítics que ocupen un seient a les diferents cambres. A més, segons quines idees expresem podem acabar acusats i jutjats als tribunats i, per tant, hi ha manca de llibertat d'expressió. I d'això en diuen democràcia? 

NOSALTRES LLUITEM PER UNA DEMOCRÀCIA DIGNA!!!