Humanitats, un coneixement imprescindible

 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments ...

A principis del segle III a.C., Ptolemeu I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i, per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca. Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso Segons expliquen alguns estudiosos, la Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la veuen com el precedent més clar de les universitats actuals. Els objectius de la fundació de la Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions. Biblioteca d'Alexa...

Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n...

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari). A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques? Font:  http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/ A finals del IV mil·lenni aC, l' organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències...

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons.  Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.  Font :  ara.cat La  demokratía  at enesa   s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes. La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents: ...

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su...

Abans de continuar amb tot allò que tenim ganes de compartir hem cregut convenient aturar-nos un moment en una qüestió que considerem vital: l'origen de la cultura.  Hem de recular molts milers d'anys en el temps per a trobar-lo: en l'aparició de la primera espècie d'homínids, als inicis de la prehistòria . A l' Homo sapiens sapiens , és a dir, nosaltres, encara li faltava molt per aparèixer. Per tant, la cultura no ens la vam inventar nosaltres, per molt que alguns (o molts) així ho vulguin creure.  Per altra banda, durant molt de temps també es va creure que la cultura era d'ús exclusiu dels éssers humans, ja que es definia la cultura com la capacitat de fabricar i utilitzar eines i es creia que els humans eren els únics animals que tenien aquesta capacitat. Però investigadors com Jordi Sabater Pi i Jane Goodall van demostrar que això no era així. Avui en dia, sabem que animals com els ximpanzés, els dofins i els elefants tenen la seva pròpia cu...

Ens endinsem en l'Edat Mitjana, pels volts del segle XIV. Volem contextualitzar el tema a la ciutat de Girona únicament pel bon estat de conservació del seu Call Jueu. Doncs sí, pretenem despertar-vos la curiositat sobre la més antiga de les grans religions monoteistes que avui es practiquen arreu del planeta: el Judaisme, i la importància que van tenir els jueus durant l'Edat Mitjana en les ciutats catalanes. En aquella època eren uns grans negociants. Però com ho feien? Com era la vida als calls? El Call de Girona i el Museu d'Història dels Jueus de Girona ens donen una bona oportunitat per a respondre aquestes preguntes amb tota la família d'una forma amena.   Font: www.pedresdegirona.cat

Comencem un nou projecte, sí, ara que tots anem carregats de feina amb l'inici del nou curs. Però tots creiem que ja no pot esperar més: la defensa de les Humanitats. Ens hem trobat tantes vegades que quan diem que estem estudiant el Grau d'Humanitats després ens pregunten que per què serveixen que ja comença a ser hora d'ensenyar-ho.  No pretenem que tothom vulgui estudiar alguna disciplina de les que formen les Humanitats, hi ha d'haver gent per tot. Més faltaria! Només pretenem que mostrar que les Humanitats serveixen per alguna cosa. Us deixem un enllaç que ens ha semblat realment interessant per començar. Lectura del manifest en defensa dels estudis d'Humanitats realitzat per la Conferència Nacional de Degans de Lletres