La Biblioteca d'Alexandria: la seva història, quina importància va tenir i què va suposar la seva destrucció.
A principis del segle III a.C., Ptolemeu
I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural
amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i,
per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca.
 |
| Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso |
Segons expliquen alguns estudiosos, la
Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es
col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del
palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de
matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la
veuen com el precedent més clar de les universitats actuals.
Els objectius de la fundació de la
Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al
Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de
tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions.
 |
| Biblioteca d'Alexandria. Font:Victoria de la Luz |
Sembla que la dinastia dels Ptolemeus va
reunir una gran quantitat de llibres, que en època de Juli Cèsar hagués pogut
arribar a ser de 700.000. Van ser molts els savis i científics que van anar a
consultar els pergamins, però podem destacar Heròfil de Calcedònia –que va
descobrir el sistema nerviós–, Euricles –se’l considera el pare de la
geometria–, i Erastòstenes –a qui se li atribueix la primera demostració que la
Terra és rodona.
Tot i que després de la conquesta
d’Egipte per part de Roma l’any 30 a.C. la Biblioteca havia continuat reben
estudiosos d’arreu durant un període llarg de temps, ja havia començat a patir
accidents. L’any 47 a.C. es va cremar una bona quantitat de llibres que, segons
sembla, Juli Cèsar es volia endur cap a Roma.
 |
| Destrucció de la ciutat d'Alexandria. Font: National Geographic. |
La destrucció més greu es sol datar a
l’any 272 quan Aurelià va cremar la ciutat d’Alexandria per tal de recuperar el
control de la ciutat, que s’havia revelat. Uns 120 anys més tard, a l’any 391,
Teòfil va fer destruir la Biblioteca d’Alexandria, després de 700 anys
d’existència.
- · Els savis i científics disposaven de milers de llibres, laboratoris i altres recursos per a ampliar els seus coneixements i per a fer les seves investigacions. D’aquesta manera, també es generava nou coneixement –gràcies als savis i científics que anaven a la biblioteca–, la qual cosa significava nous llibres i nou coneixement per a la resta del món conegut.
- · Va permetre l’intercanvi de coneixement entre cultures diferents. El Museu i la Biblioteca eren un punt de trobada entre cultures diferents i la dinastia Ptolemeus sempre havien volgut tenir llibres d’arreu. Aquest intercanvi cultural havia permès tenir una visió més àmplia del món i, com a conseqüència, del coneixement. Personalment, sense aquest intercanvi entre cultures no s’hagués avançat tant en aquest aspecte, en aquell moment –només cal fixar-nos en el retrocés que hi va haver a l’Edat Mitjana en disciplines com la medicina.
- · Durant els aproximadament 700 d’existència de la Biblioteca es van conservar llibres que, si no hagués existit aquesta institució, segurament haurien desaparegut.
La destrucció de la Biblioteca va
suposar un gran decaïment cultural per a l’època, no només per la pèrdua de
milers de llibres, sinó també per la pèrdua del centre d’investigació
científica més important que hi havia –a partir d’aquell moment es va avançar
molt més lentament en la investigació– i per l’empobriment en l’intercanvi de
coneixements entre cultures –fins a arribar a l’Edat Mitjana que cada cultura
desenvolupava els seus coneixements de forma independent.
Bibliografia
- Acuña, E. (dir.)(2016). Historia 1. Bachillerato primer curso. Quito: Editorial Don Bosco; Barcelona: Grupo Edebé.
- Espulga, X.; Fortea, G. (2012). “L’hora de Macedònia”. A: Carreras, C.; Carruesco, J. (et al.). El món clàssic I. Barcelona: FUOC.
- Espulga, X. (2012). “L’oikouméne hel·lenística”. A: Carreras, C.; Carruesco, J. (et al.). El món clàssic I. Barcelona: FUOC.
- Hernández de la Fuente, D. (2012). “La biblioteca de Alejandría”. Historia National Geographic, 97, 26-35.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada