Humanitats, un coneixement imprescindible

L’ascens de la burgesia i la vella l’aristocràcia: van tenir la mateixa relació arreu? A Europa, a partir dels segles XIV i XV, va començar a sorgir a les grans ciutats una nova classe social, procedent en bona part de les zones rurals a causa de la crisi del feudalisme. Era una classe burgesa tradicional, dedicades a les inversions comercials i capitalistes. La vida plena de luxes de l’aristocràcia urbana va provocar que aquesta nova burgesia acabada d’arribar volgués ascendir en l’escala social, per gaudir dels privilegis dels nobles de la ciutat. Quadre de Rembrand. Font: Mundo historia Aquesta nova burgesia va aconseguir formar part de l’aristocràcia de l’època moderna per dues vies: d’una banda, a través dels matrimonis amb els nobles d’origen feudal –d’aquesta manera adquirien terres i ascendien socialment; d’altra banda, varen abandonar les inversions comercials i capitalistes (aspecte de la classe burgesa tradicional), i varen passar a ser rendistes de tipus feudalit...

 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments ...

A principis del segle III a.C., Ptolemeu I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i, per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca. Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso Segons expliquen alguns estudiosos, la Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la veuen com el precedent més clar de les universitats actuals. Els objectius de la fundació de la Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions. Biblioteca d'Alexa...

Segurament que aquesta és una de les preguntes que fa més anys que forma part de les grans preguntes de la humanitat: Què diferencia els éssers humans dels animals? O dit d'una altra manera: Què fa que els éssers humans siguin superiors  a la resta d'animals? Té la nostra espècie animal alguna característica que la faci especial , escullida  com desitjarien alguns? Nosaltres hem fet les nostres pròpies reflexions i n'hem tret conclusions. Hem decidit compartir-ho perquè creiem que és una qüestió que encara està molt a l'ordre del dia: en general, tenim assumit que som una espècie animal més, però tampoc volem que ens tractin com a animals. Llavors, en què quedem? Sí, encara ens continuem considerant una espècie animal "superior" a les altres però, amb quin dret? Sense les altres espècies d'éssers vius -tots els éssers vius- nosaltres no existiriem. Fetes les primeres reflexions a mode introductori, fins fa no gaires anys es considerava que all...

Hem volgut aturar-nos a parlar de la Historiografia, del registre escrit de la Història, de com la humanitat ha deixat testimoni del seu propi passat a través de l'escriptura.  Font:   mariocancel.wordpress.com Sense la Historiografia no podriem conèixer la major part dels esdeveniments ocorreguts al llarg de la història amb la profunditat que els coneixem: han estat els escrits que han arribat fins als nostres dies els que ens han permès conèixer, juntament amb l'arqueologia, aquests fets. Però només amb les dades aportades des de les excavacions (que són moltes i molt importants) ens restarien moltes qüestions per respondre (per exemple, els noms de les dinasties, les dates d'inici i fi de les guerres, etcètera). Podem dir que la Història, que estudia el passat de la humanitat, és una ciència (algú pot no estar-hi d'acord ja que costa veure-ho així, en som conscients), i com a tal s'ha de sotmetre al un mètode científic, però al de les ciències social...

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari). A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques? Font:  http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/ A finals del IV mil·lenni aC, l' organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències...