Mesopotàmia: a l'altra banda de la Mediterrània

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari).

A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques?

Font: http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/

A finals del IV mil·lenni aC, l'organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències universalistes. Més tard, aquestes tendències van ser heretades pels perses i, a través d'aquests, als macedonis i als romans (i podríem anar seguint -no només hi va néixer el Cristianime, a Mesopotàmia).

La persona del rei, a Mesopotàmia, és l'encarregat de mantenir l'ordre còsmic i, a més, fa d'intermediari entre els déus i els humans. La literatura que sorgeix al voltant del rei respon a arquetips heroics però, tot i això, també s'impregna d'història.

Font: http://liceu.uab.es/

L'escriptura mesopotàmica neix en l'àmbit del temple i de la seva economia i té una finalitat administrativa i comptable. Aquest caràcter utilitari de l'escriptura va fer que des de ben aviat els pictogrames o jeroglífics sumeris es transformessin en signes cuneïformes (III mil·lenni aC.).

Els mesopotamis escrivien sobre tauletes d'argila tova, que després eren cuites, en les quals imprimien amb un estilet dur els petits traços en forma de tascó que composaven els signes. 

Els primers textos coneguts (textos d'Uruk) daten de 3250 aC.

Tot i que Mesopotàmia va ser una veritable cruïlla de nacions, la seva cultura es va mantenir homogènia durant els quatre mil·lennis de la seva història. Durant el III mil·lenni aC, en l'inici sumeroaccadi, els trets definidors de la cultura mesopotàmica van quedar establerts. De fet, els trets culturals mesopotàmics eren essencialment sumeris, i els accadis els van fer seus a casusa de la simbiosi cultural que els va unir als sumeris. Els altres pobles que es van instal·lar a Mesopotàmia (tant semítics com no semítics), van arraconar l'element lingüístic sumeri però van adoptar sempre la cultura del país i es van aculturar completament. 

Font: sites.google.com/site/antiguescivilitazcions

Pel que fa al concepte d'espai, en les cultures de discurs mític, l'hàbitat humà era una reproducció del cosmos, estava fet a imatge de l'univers. Era un microcosmos, una síntesi de l'univers. La ciutat reprodueix l'univers i, també, n'era el centre. Allò sagrat ho era també perquè era el centre del món: edificis, palaus, ciutats i ziggurats s'identificaven amb l'eix del món, era el punt d'origen de la creació, i,per això era l'arquetip per excel·lència. Aquest eix era vist com una muntanya sagrada amb la qual s'identificaven totes aquestes construccions. 

La muntanya sagrada era el punt de contacte entre les tres esferes entològiques: el cel (l'enternitat), la terra (la vida) i el món subterrani (la mort). Aquest és el significat dels ziggurats. Eren les muntanyes on els sacerdonts podien accedir al contacte amb les altres dimensions -podien parlar amb els déus. Moltes de les antigues ciutats es construien al voltant d'aquest centre del món -el ziggurat- per tal de poder participar de la seva transcendència. 

Font: http://www.arqhys.com/

Un bon exemple és Babilònia amb la seva torre de Babel. Al centre de la ciutat hi havia el temple dedicat a Marduk, el déu principal d'aquesta ciutat, Al nord del temple hi havia Etemenanki, el ziggurat de Marduk, la "torre de Babel" bíblica. 

Doncs és en aquesta civilitatzació que va néixer la civilització hebrera, la primera que, per primer cop, va concebre una història sabrada. I de civilització hebrea en sorgí la cristiana, en la qual nosaltres encara vivim. 

Us deixem un parell de vídeos sobre la història Mesopotàmia. I a la pàgina dels "vídeos d'interès" us en deixem un sobre l'Epopeia de Gilgamesh. Esperem que en gaudiu!!

Història Mesopotàmia (part 1)

(Història Mesopotàmia (part 2)