La mobilitat habitual per treball

A casa nostra cada dia milers de persones es mobilitzen per anar a treballar, i aquesta és el tipus de mobilitat habitual més estudiada per part dels geògrafs de la població. I com que la jornada laboral ens ocupa bona part del dia, hem cregut que convenient dedicar una mica de temps als desplaçaments que fem cap a la feina.

Per no fer-ho tan teòric, hem preferit centrar-nos en la mobilitat habitual per treball a Catalunya, simplement per proximitat i perquè, en general, ens hi podrem sentir més identificats. 

Font: El Perfil de la Ciuat

Ajenjo (2010), en el seu article "La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques", exposa que la mobilitat per treball havia augmentat en aquest període de vint anys perquè també havia augmentat l'ocupació, havia augmentat la dissocicació entre el municipi de residència i el de treball, i havia augmentat la distància entre ambdós municipis.

Malgrat que nosaltres no tenim dades que ho confirmin, poc després del període d'estudi en l'article d'Ajenjo (2010) començà la gran crisi econòmica, amb una forta deballada de l'ocupació, i caldria analitzar com afectà i encara afecta aquest fet a la mobilitat habitual per treball de la població. O per altra banda, si la població es continuà mobent d'una manera diferent però, en aquest cas, per a buscar un nou lloc de treball (per alguns considerat també com una ocupació).

Ajenjo (2010) també ens dóna una idea de com s'estructura aquesta mobilitat segons el sexe:

• en general, els homes són molt més mòbils que les dones.
• però la diferència més important es dóna en l'ús dels modes de transport: els homes utilitzen els mitjans de transport privat en una proporció molt més elevada que no pas les dones

Nosaltres pensem que, la mobilitat de les dones, està molt més lligada encara a la cura de la casa i la família -per bé o per mal-, tot i que hi poden haver decisions personals. Els homes, en canvi, sempre han disposat de molt més temps per a recórrer distàncies més grans ja que encara queden força lliures d'aquestes obligacions. Aquests rols estan canviant, és cert, però estan molt arrelats socialment.

Evidentment, Ajenjo (2010) ens dóna moltes més dades en el seu article, però nosaltres només n'hem volgut ressaltar algunes. Al final d'aquesta entrada trobareu la referència completa de l'article.

Seguidament us deixem un enllaç a un documental que es va emetre a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre l'esclavatge als EEUU al segle XIX.

William Still, el pare del ferrocarril subterrani: William Still, membre de la primera generació de la seva família que va néixer en llibertat, es va establir a Filadèlfia els anys quaranta del segle XIX. Treballant per a la Societat contra l'Esclavitud de Filadèlfia, va contribuir a organitzar l'anomenat Ferrocarril Subterrani, una xarxa de resistència clandestina dedicada a ajudar els esclaus a fugir del sud. Gràcies a persones com William Still, milers d'homes, dones i nens van arribar al Canadà i van aconseguir ser lliures.

Seguidament teniu una presentació sobre la mobilitat habitual, el què és i els diferents tipus de mobilitat habitual que hi ha.

Bibliografia
AJENJO, M. (2010). "La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques". Treballs de la Societat Geogràfica Catalana de Geografia, 69, 11-37

MENDIZÁBAL, E. (2009). “Geografia de la població”. A: PALLARÈS, Montserrat; TULLA, Antoni Francesc (et al.). Geografia humana. Barcelona: FUOC.