Humanitats, un coneixement imprescindible

A principis del segle III a.C., Ptolemeu I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i, per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca. Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso Segons expliquen alguns estudiosos, la Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la veuen com el precedent més clar de les universitats actuals. Els objectius de la fundació de la Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions. Biblioteca d'Alexa...

Hem volgut aturar-nos a parlar de la Historiografia, del registre escrit de la Història, de com la humanitat ha deixat testimoni del seu propi passat a través de l'escriptura.  Font:   mariocancel.wordpress.com Sense la Historiografia no podriem conèixer la major part dels esdeveniments ocorreguts al llarg de la història amb la profunditat que els coneixem: han estat els escrits que han arribat fins als nostres dies els que ens han permès conèixer, juntament amb l'arqueologia, aquests fets. Però només amb les dades aportades des de les excavacions (que són moltes i molt importants) ens restarien moltes qüestions per respondre (per exemple, els noms de les dinasties, les dates d'inici i fi de les guerres, etcètera). Podem dir que la Història, que estudia el passat de la humanitat, és una ciència (algú pot no estar-hi d'acord ja que costa veure-ho així, en som conscients), i com a tal s'ha de sotmetre al un mètode científic, però al de les ciències social...

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

En la societat en què vivim, a les Humanitats se les arracona, com si ja no servissin per a res, però permeten conèixer a l'ésser humà des d'un conjunt molt ampli de disciplines, des d'un coneixement divers ,  coneixement que comporta un pensament profund i raonat , el qual sembla que en el món actual no estigui permès. No us heu adonat que els esdeveniments passen a tal velocitat que no tenim temps de reflexionar sobre la seva importància? Ens han ensenyat a raonar i reflexionar sobre els valors de la vida? A qüestionar-nos allò que ens expliquen o ens ho creiem tot per què ho diuen els polítics o a les notícies? És la filosofia del dia a dia. Aprendre a pensar, a raonar, a qüestionar-se les coses. Font:  http://iescanpeixauet.xeill.net/ El sistema educatiu, a nivell universitari (no entrarem en l'educació primària i secundària perquè segurament no acabaríem), no resol les mencances que hi ha en l'àmbit humanístic. Més aviat el contrari: en l'e...

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...

De ben segur a molts, com a nosaltres, a l'escola i a l'institut, a la classe de literatura catalana ens van explicar que les Homilies d'Organyà eren els textos més antics en català. Les Homilies van ser escrites a cavall dels XII i XIII, però n'hi ha d'altres que van ser escrits uns quants anys abans, a la primera meitat del segle XI, com un jurament de Rudolf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà (un jurament feudal de fidelitat ). Els documents es troben a la Terreta, una comarca natural entre el Pallars Jussà i la Ribagorça. Us deixem un parell d'enllaços perquè pogueu ampliar un xic la informació! Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català Les Homilies d'Organyà. Els primers textos en català? Adreçat a Batxillerat.  (però a tots ens convindria una bona lectura) Jurament de Rudolf Oriol. Font: www.nuvol.com Homilies d'Organyà. Font: www.romanicobert.cat

Abans de continuar amb tot allò que tenim ganes de compartir hem cregut convenient aturar-nos un moment en una qüestió que considerem vital: l'origen de la cultura.  Hem de recular molts milers d'anys en el temps per a trobar-lo: en l'aparició de la primera espècie d'homínids, als inicis de la prehistòria . A l' Homo sapiens sapiens , és a dir, nosaltres, encara li faltava molt per aparèixer. Per tant, la cultura no ens la vam inventar nosaltres, per molt que alguns (o molts) així ho vulguin creure.  Per altra banda, durant molt de temps també es va creure que la cultura era d'ús exclusiu dels éssers humans, ja que es definia la cultura com la capacitat de fabricar i utilitzar eines i es creia que els humans eren els únics animals que tenien aquesta capacitat. Però investigadors com Jordi Sabater Pi i Jane Goodall van demostrar que això no era així. Avui en dia, sabem que animals com els ximpanzés, els dofins i els elefants tenen la seva pròpia cu...

Ens endinsem en l'Edat Mitjana, pels volts del segle XIV. Volem contextualitzar el tema a la ciutat de Girona únicament pel bon estat de conservació del seu Call Jueu. Doncs sí, pretenem despertar-vos la curiositat sobre la més antiga de les grans religions monoteistes que avui es practiquen arreu del planeta: el Judaisme, i la importància que van tenir els jueus durant l'Edat Mitjana en les ciutats catalanes. En aquella època eren uns grans negociants. Però com ho feien? Com era la vida als calls? El Call de Girona i el Museu d'Història dels Jueus de Girona ens donen una bona oportunitat per a respondre aquestes preguntes amb tota la família d'una forma amena.   Font: www.pedresdegirona.cat

Comencem un nou projecte, sí, ara que tots anem carregats de feina amb l'inici del nou curs. Però tots creiem que ja no pot esperar més: la defensa de les Humanitats. Ens hem trobat tantes vegades que quan diem que estem estudiant el Grau d'Humanitats després ens pregunten que per què serveixen que ja comença a ser hora d'ensenyar-ho.  No pretenem que tothom vulgui estudiar alguna disciplina de les que formen les Humanitats, hi ha d'haver gent per tot. Més faltaria! Només pretenem que mostrar que les Humanitats serveixen per alguna cosa. Us deixem un enllaç que ens ha semblat realment interessant per començar. Lectura del manifest en defensa dels estudis d'Humanitats realitzat per la Conferència Nacional de Degans de Lletres