L’ombra del feudalisme en l’Edat moderna

L’ascens de la burgesia i la vella l’aristocràcia: van tenir la mateixa relació arreu?

A Europa, a partir dels segles XIV i XV, va començar a sorgir a les grans ciutats una nova classe social, procedent en bona part de les zones rurals a causa de la crisi del feudalisme. Era una classe burgesa tradicional, dedicades a les inversions comercials i capitalistes.

La vida plena de luxes de l’aristocràcia urbana va provocar que aquesta nova burgesia acabada d’arribar volgués ascendir en l’escala social, per gaudir dels privilegis dels nobles de la ciutat.

Quadre de Rembrand. Font: Mundo historia

Aquesta nova burgesia va aconseguir formar part de l’aristocràcia de l’època moderna per dues vies: d’una banda, a través dels matrimonis amb els nobles d’origen feudal –d’aquesta manera adquirien terres i ascendien socialment; d’altra banda, varen abandonar les inversions comercials i capitalistes (aspecte de la classe burgesa tradicional), i varen passar a ser rendistes de tipus feudalitzant.

Una situació ben diferent era la que vivia la burgesia a l’Imperi Otomà, ja que en aquest Imperi la burgesia no li va ser possible entrar a formar part de l’aristocràcia ni comerciar amb l'exterior.

La burgesia otomana continuava fent inversions comercials i capitalistes (com la burgesia tradicional europea), però no li era possible ascendir socialment perquè els beneficis que obtenia del comerç no els podia invertir ni en terres ni en vassalls. Per tant, la burgesia otomana va haver de coexistir amb l’aristocràcia de l’Imperi sense possibilitats de formar-ne part.

La colonització ibèrica. Entre el feudalisme i la modernitat

Les colonitzacions dels dos països peninsulars foren realment diferents, tot i que en alguns territoris tingueren moltes similituds, com entre les colònies espanyoles i el Brasil portuguès.

"Captura del Inca". Font: Ciències Socials en Xarxa

Si bé en un primer moment la idea de Cristòfol Colom a finals del segle XV era la d’una conquesta comercial, les circumstàncies van fer que ràpidament es convertís en una conquesta colonial. I així van acabar sent tots els territoris conquerits per la Corona castellana: una colònia. I en aquests territoris trobem un component clarament feudal, ja que era des de la Corona castellana que es controlaven les terres i les persones: les terres pertanyien a la Corona i era aquesta la que decidia com es repartien –encomiendas, mitas, repartimientos-; i també des de la Corona es “controlava” com havien de viure, sobretot, les persones indígenes.

Quan van arribar als diferents territoris, els colons castellans van saber aprofitar l’experiència del feudalisme per organitzar el territori i sotmetre a les persones indígenes, també van saber aprofitar les ànsies de poder de la burgesia emergent de l’època moderna per activar el comerç dels territoris conquerits.

Ben diferent va ser, en general, la colonització portuguesa. En la major part dels territoris només va ser animada per un esperit mercantil, excepte al Brasil portuguès perquè van haver d’organitzar la producció a causa de l’absència de treball en forma de mercaderia. Per tant, els colons portuguesos només estaven moguts pel comerç, excepte en el cas del Brasil (i també Madeira i Porto Santo) on hi havia un clar component feudal.

En la major part de les colònies portugueses, i a diferència de les colònies castellanes, la burgesia emergent va tenir molta importància ja que els portuguesos només controlaven les rutes comercials, però no les terres ni les persones. Per exemple, a l’Índia les espècies eren monopoli estatal i els portuguesos van fer tractes amb el govern indi per tal de poder comerciar amb aquesta mercaderia.

Al Brasil portuguès, però, la situació era radicalment diferent. Per la baixa densitat de població i la seva inestabilitat com a mà d’obra, i com que l’or brasiler va trigar molt a ser descobert, els colons portuguesos van haver de seguir una estratègia similar a la castellana, i en el territori brasiler l’experiència del feudalisme i la burgesia emergent van haver de coexistir per intentar que la colònia fos rendible econòmicament.

Colonització: submissió sí o no?

La colonització espanyola, a més de la submissió de la població, suposà l’inici de noves formes d’articulació política amb la metròpoli, ja que totes les decisions respecte a les colònies, Mèxic inclòs, es prenien des de la Corona castellana.

Mural de Diego Rivera sobre la Conquesta de Mèxic. Font: ABC

A més, tal i com comenta J.H. Elliot a l’entrevista, Hernán Cortés va tenir la visió de crear una nova societat mitjançant matrimonis amb la noblesa indígena. Aquesta podria haver estat una estratègia perquè la noblesa indígena acatés millor les directrius que dictaven des de la península.

Bibliografia

Cuervo, B. (2016). “La conquista y colonización española de América”. Historia Digital, XVI (28), 103-149.

De Labra, R.M. (1873). “La colonización portuguesa en América (1)” Revista de la Universidad de Madrid. III (1), 77-90.

De Labra, R.M. (1873). “La colonización portuguesa en América (continuación) (1)” Revista de la Universidad de Madrid. III (3), 251-259.

De Solano, F. (1996). “La expansión urbana ibérica por América, y Asia. Una consecuencia de los tratados de Tordesillas”. Revista de Indias, LVI (208), 615-636.

Fargas, M.A. (2009). “Els fonaments de l’edat moderna: el desvetllament del món urbà”. A: Fargas, M.A.; J.M, Puigverd (et al.). Història II. La Formació del món modern. Barcelona: FUOC.

Hergt, M; Hilgermann, W.; Kinder, H. (2007). Atlas Histórico Mundial. De los orígenes a nuestros días. (ed. Original 2004). Madrid: Ediciones Akal.

Prados, L. (2015, 26 de març). “Hernán Cortés fue un político maquiavélico” [Article en línia]. El País. Secció de cultura. Disponible a: http://cultura.elpais.com/cultura/2015/03/26/actualidad/1427408535_514611.html [Data de consulta: 19 de març del 2017].