Humanitats, un coneixement imprescindible

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet...

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons.  Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.  Font :  ara.cat La  demokratía  at enesa   s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes. La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents: ...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...

Comencem un nou projecte, sí, ara que tots anem carregats de feina amb l'inici del nou curs. Però tots creiem que ja no pot esperar més: la defensa de les Humanitats. Ens hem trobat tantes vegades que quan diem que estem estudiant el Grau d'Humanitats després ens pregunten que per què serveixen que ja comença a ser hora d'ensenyar-ho.  No pretenem que tothom vulgui estudiar alguna disciplina de les que formen les Humanitats, hi ha d'haver gent per tot. Més faltaria! Només pretenem que mostrar que les Humanitats serveixen per alguna cosa. Us deixem un enllaç que ens ha semblat realment interessant per començar. Lectura del manifest en defensa dels estudis d'Humanitats realitzat per la Conferència Nacional de Degans de Lletres