Literatura i arquitectura medievals

Aquest cap de setmana vàrem poder gaudir d'una esplèndida visita per alguns racons de la Girona medieval, amb les explicacions d'en Pau Gerez, que ens va submergir en una màquina del temps d'una forma màgica durant quatre hores -que pel nostre gust van passar massa de pressa.

Per qui no el conegui, en Pau Gerez és Doctor en Història Medieval i Doctor en Filologia Romànica. Actualment col·labora com a docent de Llengua i Literatura Catalanes i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i és professor de secundària. Ha publicat diverses obres i articles relacionats amb la història de les mentalitats i la cultura material de l'època mediveval. El seu camp de recerca es projecta sobre l'anàlisi de les obres literàries com a font històrica. 

Nosaltres us volem fer arribar algunes de les obres literàries que vam posar en relació amb l'arquitectura romànica aquest cap de setmana a Girona, veient també així una mica el que comentàvem en l'última entrada publicada al blog: el lligam entre les diferents disciplines de les Humanitats -en aquest cas com poden estar lligades la literatura i la història. 

Copistes monàstics. Font:  https://es.pinterest.com/

El punt de trobada va ser al Monestir de Sant Pere de Galligants. Ramon Llull, en el Llibre de Evast e Blanquerna (XXVI, De veser) ens parla de les imatges en el monestir:

"L'abadesa fo en lo capitol ab totes les dones del monestir e dix aquestes paraules:

-Segons que lo divinal ordenaçió ha volgut ordenar home, es ordenat que home deja usar ordenadament de sa vista corporal, en tal manera que se·n seguescha ordenació en la vida espiritual; e per açó es bo que sia fet ordenadament es establiment enfre nosaltres con de la vida corporal vista sapiam husar. On, primerament sien ordenats nostres hulls a veer lo crucifici e en la ymage de nostra dona santa Maria e en les altres figures qui·ns representen la vida dels sants qui son passats d'aquest segle; honrament façam a aquestes figures soplegant a elles tota ora que les vejam, en en nostra anima remembrem ço que·en signifiqen."

Hi ha altres autors medievals que ens parlen de la vida monàstica, com són Francesc Eiximenis, a Com usar bé de beure e menjar, o Jordi de Sant Jordi, a Deserts d'amichs, de bens e de senyor. 

Bany europeu.
Font: http://harcajmv.blogspot.com.es/

Vam seguir la visita als Banys àrabs de Girona. Francesc Eximenis, en Dotzè del crestià, ens dóna una visió que es tenia dels banys des de l'òptica medieval:

"La doncella qui vol viure casta que sia axi matex abstinent e nodrida en menjar e en beure, car menjás delicats e calts, e vi preciós e fort, ben jaure e estar en ociositat, molt dormir, e anar sens necessitat a bany e aver companyia de males persones, fan perdre la castedat a qualsevol doncella, he ha hom encara, per bo que sia!".

Bernat Metge, a Lo somni, i Jaume Roig, en el Llibre de les dones ens parlen també dels banys públics durant l'Edat Mitjana.

Arribats a la Catedral, el Miracle de les mosques féu acte de presència de la mà de Bernat Desclot (Crónica, CLX):

Miracle de les mosques-
Font. pedresdegirona.com

"Diu lo compte que quan la host dels francesos hac estat un llocg temps e tengueren assetjada la ciutat de Gerona, en l'endemig hagueren gran mal pres los francesos en aquella host e prenien tot lo dia per raó de les mescles, e dels assaigs de les demeses que els faïen los frontalers que el rei d'Aragó havia posats a Bosoldó, e Hostalric e en los altres lloguars de la frontera, e per les requestes que els faïen tot dia cells qui eren en l'establiment en la ciutat de Gerona; e nostre Senyor d'altra part, qui tota vegada mantén los humils e puneix los ergullosos, tramès-los damunt en aquella host pestilències, e malalties, e fam e totes males ventures. Car primerament los tramès pestilències de mosques que hi hac tantes que el romanent del món no foren anc vistes tantes ensems; e eren mosques ben tan grosses e tan grans com una glan, e entraven per les narils als cavalls e davall per lo ses, que no hi valien mantes, ne tanques de cuir, ne nengun giny que fessen , que els ho poguéssen vedar; e mantinent que els eren entrades per un dels llocs damunt dits, no hi havia tan forts ne tan poderós cavall, que tantost no caigués a terra mort fred, així que bé en moriren en aquella host, per aquelles mosques, quatre milia cavalls de preu e ben vint vilia d'altres, sens tot si, que anc la plaga que Déus donà en Egipte al rei Faraó no poc ésser major que aquesta."

I Jacopo da Varazzen ens parla de la Invenció de la Santa Creu a La llegenda àuria.

Finalment, al Call Jueu, Janot Martorell i el seu Tirant lo Blanc (cap. CCCX) ens van parlar sobre els tres tipus de jueus:

"Tots quants juheus som en lo món restats, són tres linatges, aprés que crucificaren aquell sant home e just qui fon nomenat Jhesus, e aquest, dins la gran ciutat de Jherusalem fon pres e ligat e posat en creu.
"La hun linatge és de aquells que tractaren la sua mort. E si∙ls voleu huy en dia conéxer, són aquells qui són bulliciosos, que no∙s poden reposar, ans contínuament stan en moviment de peus e de mans, e lo lur sperit jamés stà segur, que no pot reposar, e tenen molt poca vergonya.
"Lo segon linatge és de aquells qui executaren l'acte com lo açotaren, el clavaren, el ligaren, e∙l coronaren d'espines, e aquells qui jugaren la roba e li daven de grans galtades e, com lo hagueren alsat ab la creu, li scopien en la cara. E los senyals per conéxer aquests són que jamés vos poden mirar en la cara de ferm, car prestament giren los hulls en terra o miren en altra part, e jamés poden, sinó ab gran treball, alsar los ulls al cel, axí com fa aquest juheu qui vol ésser mon sogre. Teniu‐y sment, que jamés pot mirar en la cara de la persona ni menys pot mirar al cel.

Font: http://www.girona.cat/

"Lo tercer linatge és lo qui devalla de Davit. Veritat és que aquests y foren, emperò no consentiren en res e, moguts de pietat, se posaren en lo temple de Salamó e no volgueren veure tan gran maldat com feren a aquell home sant e just. E aquests tals que no y consentiren, ans feren tot lur poder en deliurar‐lo de aquelles penes en què era posat, són afables e de molta benignitat, e contracten ab pau e ab amor al proïsme e poden mirar per totes parts. E com yo sia de aquest linatge, no∙m par que yo dega contaminar ne mesclar la noble sanch ab aquella de perpetual dolor, e lo linatge de mos fills fos menyscabat, que perdessen la successió de son dret linatge. E de tals juheus més tem la amistat d'ells que la mort e∙m daria gran càrrech e vergonya de parlar ab ells."

Us hem deixat un recorregut a través de la literatura de l'època. Pel camí us hem deixat els enllaços perquè vosaltres pogueu trobar tota la informació necessària per a les visites i demés. Us animem a fer el recorregut intentant mirar els carrers, les cases, els edificis i els monuments amb els ulls de la gent d'aquella època.