Humanitats, un coneixement imprescindible

Segurament que aquesta és una de les preguntes que fa més anys que forma part de les grans preguntes de la humanitat: Què diferencia els éssers humans dels animals? O dit d'una altra manera: Què fa que els éssers humans siguin superiors  a la resta d'animals? Té la nostra espècie animal alguna característica que la faci especial , escullida  com desitjarien alguns? Nosaltres hem fet les nostres pròpies reflexions i n'hem tret conclusions. Hem decidit compartir-ho perquè creiem que és una qüestió que encara està molt a l'ordre del dia: en general, tenim assumit que som una espècie animal més, però tampoc volem que ens tractin com a animals. Llavors, en què quedem? Sí, encara ens continuem considerant una espècie animal "superior" a les altres però, amb quin dret? Sense les altres espècies d'éssers vius -tots els éssers vius- nosaltres no existiriem. Fetes les primeres reflexions a mode introductori, fins fa no gaires anys es considerava que all

Hem volgut aturar-nos a parlar de la Historiografia, del registre escrit de la Història, de com la humanitat ha deixat testimoni del seu propi passat a través de l'escriptura.  Font:   mariocancel.wordpress.com Sense la Historiografia no podriem conèixer la major part dels esdeveniments ocorreguts al llarg de la història amb la profunditat que els coneixem: han estat els escrits que han arribat fins als nostres dies els que ens han permès conèixer, juntament amb l'arqueologia, aquests fets. Però només amb les dades aportades des de les excavacions (que són moltes i molt importants) ens restarien moltes qüestions per respondre (per exemple, els noms de les dinasties, les dates d'inici i fi de les guerres, etcètera). Podem dir que la Història, que estudia el passat de la humanitat, és una ciència (algú pot no estar-hi d'acord ja que costa veure-ho així, en som conscients), i com a tal s'ha de sotmetre al un mètode científic, però al de les ciències social

Uns dies enrere us vam comentar que parlaríem de l'Edat dels metalls a Catalunya. No ens extendrem gaire, però no volíem deixar l'entrada de "La Prehistòria a Catalunya" per completar!  Font: Ciències socials en xarxa Aquesta etapa de la prehistòria s'inicià amb la introducció de la metal·lúrgia. Amb la descoberta del coure començà la primera de les etapes de l'Edat dels metalls, el Calcolític (3500-2200 aC), etapa que no suposà grans canvis: es va mantenir l'economia anterior, les cavitats naturals es continuaren ocupant, els megàlits també es continuaren reutilitzant i els enterraments encara es feien per inhumació col·lectiva.  Cap al 2200 aC s'inicià l'Edat del Bronze amb el coneixement de l'aliatge del coure i l'estany. Va ser una etapa de curta durada ja que finalitzà al 1800 aC aproximadament. En aquesta etapa, l'obtenció del bronze no significà cap canvi espectacular.  Destral de bronze, Ripoll, 900-800 aC. F

La prehistòria és l'etapa de la història de la humanitat més llarga, i amb molta diferència, però sempre és la que s'endú menys pàgines en els llibres d'història general. Ens ve molt de gust dedicar unes línies a aquesta etapa de la nostra història (la dels Homo sapiens ) en terres catalanes. Ens acompanyeu? Font:   http://paresinens.cat / En el territori català la presència d'homínids va començar fa uns 700.000 anys. Aquesta zona era una lloc de pas obligat entre el centre d'Europa i la Península Ibèrica, cosa que ens permet explicar la gran diversitat cultural que trobem en tot el territori. Paleolític inferior  (fins als 100.000 anys aC) Durant aquest període, els Homo sapiens  vivien de la recol·lecció, la carronya i la caça. Construïen aixoplucs al ras i habitaven en coves. Les seves eines eren escasses: còdols i àscles per tallar i trinxar.  Coves del Toll. Font:   http://blogs.sapiens.cat/ Com a descoberta d'aquest període en

A casa nostra cada dia milers de persones es mobilitzen per anar a treballar, i aquesta és el tipus de mobilitat habitual més estudiada per part dels geògrafs de la població. I com que la jornada laboral ens ocupa bona part del dia, hem cregut que convenient dedicar una mica de temps als desplaçaments que fem cap a la feina. Per no fer-ho tan teòric, hem preferit centrar-nos en la mobilitat habitual per treball a Catalunya, simplement per proximitat i perquè, en general, ens hi podrem sentir més identificats.  Font : El Perfil de la Ciuat Ajenjo (2010), en el seu article "La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques", exposa que la mobilitat per treball havia augmentat en aquest període de vint anys perquè també havia augmentat l'ocupació, havia augmentat la dissocicació entre el municipi de residència i el de treball, i havia augmentat la distància entre ambdós municipis. Malgrat que nosalt

En podem pensar que el pensament que domina la societat occidental actual, el pensament lògic, ha existit sempre. Però resulta que no és així, sinó que aquest pensament va sorgir a la Grècia clàssica, concretament al segle VI aC,  i sobretot al segle V aC. Les causes del la seva aparició és difícil de concretar-les, però no les circumstàncies. Aparegueren una sèrie de persones amb una manera diferent de veure el món: eren els primers historiadors (Tucídides, Heròdot), filòsofs (Tales, Pitàgores, Sòcrates) i "científics".  Aquests primers filòsofs, historiadors i científics van diferenciar-se dels seus coetanis en dos aspectes: Fets naturals i humans ->en bona part els van sustreure de l'esfera trascendent i van buscar les seves fenomenològiques i socials. Fent això, van aconseguir que aquests fets fossin singulars i tinguessin valor per si mateixos, van introduir el temps lineal i històric (fins aleshores, amb el discurs mític, el temps era circular i repet

Avui ens agradaria convidar-vos a reflexionar sobre com evolucionen les ciutats en el món actual: un món globalitzat, internacional, en què les noves tecnologies fan accessibles i pràcticament instantànies les comunicacions entre les persones, i molt més segurs els desplaçaments entre els diferents punts del planeta.  Estarem tots d'acord que cada ciutat té unes característiques pròpies, sobretot pel que fa a el lloc que ocupen en la divisió internacional del treball i en la història local, però totes les grans ciutats funcionen i evolucionen segons paràmetres globals.  Però nosaltres el que ens interessa és contrastar, valorar i reflexionar sobre les grans diferències que hi ha entre els dos grans tipus d'estructures urbanes: Ciutats del Primer Món -> es troben en un procés de difusió de les funcions urbanes centrals i de la concentració del creixement demogràfic cap a les perifèries rurals i urbanes menors.  Ciutats del Tercer Món ->  és on es concentr

Hem cregut convenient fer una reflexió sobre els orígens de la societat actual. No volem treure mèrits al món grecoromà: les seves influències són més que evidents!! Només volem aturar-nos un moment per anar una mica més enrere en el temps, fins a l'antiga Mesopotàmia i situar-nos en el context on sorgí la cultura i societat hebrea i, fa uns 2 mil·lennis, la cristiana. Avui en dia, moltes persones es declaren atees i no practicants, però el cert és que el calendari annual cristià continua marcant les nostres vides al llarg de l'any (fixeu-vos sinó quants dies festius de caràcter religiós hi ha al calendari). A punt submergir-vos una mica a l'antic món de les civilitzacions mesopotàmiques? Font:  http://edadantiguaensexto.blogspot.com.es/ A finals del IV mil·lenni aC, l' organització política a Mesopotàmia era la de les ciutats estat, i no va passar a ser un estat territorial fins al III mil·lenni aC, quan amb Sargon d'Accad van aparèixer les tendències