Humanitats, un coneixement imprescindible

A principis del segle III a.C., Ptolemeu I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i, per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca. Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso Segons expliquen alguns estudiosos, la Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la veuen com el precedent més clar de les universitats actuals. Els objectius de la fundació de la Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions. Biblioteca d'Alexa

Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n

Segurament que aquesta és una de les preguntes que fa més anys que forma part de les grans preguntes de la humanitat: Què diferencia els éssers humans dels animals? O dit d'una altra manera: Què fa que els éssers humans siguin superiors  a la resta d'animals? Té la nostra espècie animal alguna característica que la faci especial , escullida  com desitjarien alguns? Nosaltres hem fet les nostres pròpies reflexions i n'hem tret conclusions. Hem decidit compartir-ho perquè creiem que és una qüestió que encara està molt a l'ordre del dia: en general, tenim assumit que som una espècie animal més, però tampoc volem que ens tractin com a animals. Llavors, en què quedem? Sí, encara ens continuem considerant una espècie animal "superior" a les altres però, amb quin dret? Sense les altres espècies d'éssers vius -tots els éssers vius- nosaltres no existiriem. Fetes les primeres reflexions a mode introductori, fins fa no gaires anys es considerava que all

Hem volgut aturar-nos a parlar de la Historiografia, del registre escrit de la Història, de com la humanitat ha deixat testimoni del seu propi passat a través de l'escriptura.  Font:   mariocancel.wordpress.com Sense la Historiografia no podriem conèixer la major part dels esdeveniments ocorreguts al llarg de la història amb la profunditat que els coneixem: han estat els escrits que han arribat fins als nostres dies els que ens han permès conèixer, juntament amb l'arqueologia, aquests fets. Però només amb les dades aportades des de les excavacions (que són moltes i molt importants) ens restarien moltes qüestions per respondre (per exemple, els noms de les dinasties, les dates d'inici i fi de les guerres, etcètera). Podem dir que la Història, que estudia el passat de la humanitat, és una ciència (algú pot no estar-hi d'acord ja que costa veure-ho així, en som conscients), i com a tal s'ha de sotmetre al un mètode científic, però al de les ciències social

Uns dies enrere us vam comentar que parlaríem de l'Edat dels metalls a Catalunya. No ens extendrem gaire, però no volíem deixar l'entrada de "La Prehistòria a Catalunya" per completar!  Font: Ciències socials en xarxa Aquesta etapa de la prehistòria s'inicià amb la introducció de la metal·lúrgia. Amb la descoberta del coure començà la primera de les etapes de l'Edat dels metalls, el Calcolític (3500-2200 aC), etapa que no suposà grans canvis: es va mantenir l'economia anterior, les cavitats naturals es continuaren ocupant, els megàlits també es continuaren reutilitzant i els enterraments encara es feien per inhumació col·lectiva.  Cap al 2200 aC s'inicià l'Edat del Bronze amb el coneixement de l'aliatge del coure i l'estany. Va ser una etapa de curta durada ja que finalitzà al 1800 aC aproximadament. En aquesta etapa, l'obtenció del bronze no significà cap canvi espectacular.  Destral de bronze, Ripoll, 900-800 aC. F

La prehistòria és l'etapa de la història de la humanitat més llarga, i amb molta diferència, però sempre és la que s'endú menys pàgines en els llibres d'història general. Ens ve molt de gust dedicar unes línies a aquesta etapa de la nostra història (la dels Homo sapiens ) en terres catalanes. Ens acompanyeu? Font:   http://paresinens.cat / En el territori català la presència d'homínids va començar fa uns 700.000 anys. Aquesta zona era una lloc de pas obligat entre el centre d'Europa i la Península Ibèrica, cosa que ens permet explicar la gran diversitat cultural que trobem en tot el territori. Paleolític inferior  (fins als 100.000 anys aC) Durant aquest període, els Homo sapiens  vivien de la recol·lecció, la carronya i la caça. Construïen aixoplucs al ras i habitaven en coves. Les seves eines eren escasses: còdols i àscles per tallar i trinxar.  Coves del Toll. Font:   http://blogs.sapiens.cat/ Com a descoberta d'aquest període en

A casa nostra cada dia milers de persones es mobilitzen per anar a treballar, i aquesta és el tipus de mobilitat habitual més estudiada per part dels geògrafs de la població. I com que la jornada laboral ens ocupa bona part del dia, hem cregut que convenient dedicar una mica de temps als desplaçaments que fem cap a la feina. Per no fer-ho tan teòric, hem preferit centrar-nos en la mobilitat habitual per treball a Catalunya, simplement per proximitat i perquè, en general, ens hi podrem sentir més identificats.  Font : El Perfil de la Ciuat Ajenjo (2010), en el seu article "La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques", exposa que la mobilitat per treball havia augmentat en aquest període de vint anys perquè també havia augmentat l'ocupació, havia augmentat la dissocicació entre el municipi de residència i el de treball, i havia augmentat la distància entre ambdós municipis. Malgrat que nosalt