Entrades

L’ombra del feudalisme en l’Edat moderna

Imatge
L’ascens de la burgesia i la vella l’aristocràcia: van tenir la mateixa relació arreu? A Europa, a partir dels segles XIV i XV, va començar a sorgir a les grans ciutats una nova classe social, procedent en bona part de les zones rurals a causa de la crisi del feudalisme. Era una classe burgesa tradicional, dedicades a les inversions comercials i capitalistes. La vida plena de luxes de l’aristocràcia urbana va provocar que aquesta nova burgesia acabada d’arribar volgués ascendir en l’escala social, per gaudir dels privilegis dels nobles de la ciutat. Quadre de Rembrand. Font: Mundo historia Aquesta nova burgesia va aconseguir formar part de l’aristocràcia de l’època moderna per dues vies: d’una banda, a través dels matrimonis amb els nobles d’origen feudal –d’aquesta manera adquirien terres i ascendien socialment; d’altra banda, varen abandonar les inversions comercials i capitalistes (aspecte de la classe burgesa tradicional), i varen passar a ser rendistes de tipus feudalit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Pròxim Orient Antic. El poder reial i les concepcions de temps i passat.

Imatge
 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A bord del Beagle

Avui us deixo un relat breu, escrit fa cosa d'un any i mig enrere, però que tinc ganes de compartir-lo aquí. A BORD DEL BEAGLE 08.14. El tren es posa en marxa a l’andana 12 de l’estació, una andana que el dia abans encara  estava inundada a causa de les últimes pluges, una cosa aparentment improbable si tenim en  compte que feia dues setmanes que havien inaugurat aquella estació soterrada. Però no era moment de pensar en allò. Aquell havia de ser un dia molt especial. Asseguda al  cotxe número 7 d’aquell comboi metàl·lic, rellegia una vegada i una altra la carta escrita des  d’aquelles illes on Darwin havia arribat a bord del Beagle. Feia anys que somiava aquelles porcions de terra envoltades d’aigua salada i on semblava que  l’evolució s’hagués pres la llibertat d’anar per un altre camí. Una vàlvula d’escapament, potser? Fos com fos, jo circulava còmodament a 200 km/h, amb les maletes al costat, direcció a  l’Aeroport del Prat. Sobrevolaria tot un oceà per a submergir-
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ciutats globals, ciutats regionals

Imatge
Abans d’intentar definir la ciutat global, considero que és bàsic intentar definir què és una ciutat . Partint d’una definició de Sassen (1998), les ciutats són centres que concentren funcions de comandament (al nostre país, moltes ciutats són capitals comarcals, provincials i autonòmiques); també són llocs de producció postindustrials per a les indústries líders en aquest període, tant financeres com de serveis especialitzats (és on es concentren més centres financers i els polígons industrials més grans); i finalment, són mercats transnacionals, on les empreses i els governs poden comprar instruments financers i serveis especialitzats (els serveis especialitzats s’instal·len allà a on poden arribar a més població amb el mínim desplaçament, és a dir, a les ciutats per la concentració més alta de població i, per tant, també de la localització del govern i de major nombre d’empreses). Japó, una de les ciutats globals del planeta. Font: 20 minutos Definida doncs la ciutat, intent
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Biblioteca d'Alexandria: la seva història, quina importància va tenir i què va suposar la seva destrucció.

Imatge
A principis del segle III a.C., Ptolemeu I fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, que formaven un complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals i, per descomptat, els milers de llibres de la biblioteca. Recreació interior de la Biblioteca. Font: Jose Barroso Segons expliquen alguns estudiosos, la Biblioteca estava integrada dins el Museu i el palau reial i els llibres es col·locaven en prestatgeries que recobrien els pòrtics i altres sales del palau. La Biblioteca estava organitzada en quatre departaments: el de matemàtiques, el de medicina, el d’astronomia i el de literatura. Alguns la veuen com el precedent més clar de les universitats actuals. Els objectius de la fundació de la Biblioteca eren el de proporcionar material de treball als savis que anaven al Museu i, també, reunir el coneixement universal, de totes les disciplines i de tots els pobles i conservar-lo per a les noves generacions. Biblioteca d'Alexa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El megalitisme a Catalunya

Imatge
Hem estat valorant la possibilitat de publicar una entrada sobre els orígens del comportament religiós dels éssers humans, però el tema dóna tant de si que l'hem reduït a un dels aspectes que encara avui ens commou més (a la nostra espècie i a altres mamífers superiors com els ximpanzés, els elefants o els dofins): la mort. Els enterraments són la prova més evident que en època prehistòrica els nostres avantpassats tenien algun tipus de culte religiós. En què exactament? Hi ha múltiples teories que nosaltres no entrarem a profunditzar sobre el tema. Per si algú hi té interès, al final de l'entrada trobareu referències sobre història de les religions. La informació que tenim dels enterraments durant la prehistòria procedeixen, sobretot, del megalitisme , o el que és el mateix, de les diverses construccions prehistòriques fetes amb grans blocs de pedres lligats en sec. Aquestes construccions es troben a bona part del continent europeu mediterrani i atlàntic, i també al n
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Què diferencia els éssers humans dels animals?

Imatge
Segurament que aquesta és una de les preguntes que fa més anys que forma part de les grans preguntes de la humanitat: Què diferencia els éssers humans dels animals? O dit d'una altra manera: Què fa que els éssers humans siguin superiors  a la resta d'animals? Té la nostra espècie animal alguna característica que la faci especial , escullida  com desitjarien alguns? Nosaltres hem fet les nostres pròpies reflexions i n'hem tret conclusions. Hem decidit compartir-ho perquè creiem que és una qüestió que encara està molt a l'ordre del dia: en general, tenim assumit que som una espècie animal més, però tampoc volem que ens tractin com a animals. Llavors, en què quedem? Sí, encara ens continuem considerant una espècie animal "superior" a les altres però, amb quin dret? Sense les altres espècies d'éssers vius -tots els éssers vius- nosaltres no existiriem. Fetes les primeres reflexions a mode introductori, fins fa no gaires anys es considerava que all
Publica un comentari a l'entrada
Més informació