Humanitats, un coneixement imprescindible

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons.  Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.  Font :  ara.cat La  demokratía  at enesa   s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes. La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents: ...

Ja fa temps que al Mediterrani hi ha moviments migratoris molt importants. Les causes les sabem: per sort nostra tenim accés a diferents tipus de mitjans de comunicació i les notícies ens arriben gairebé a l'instant. Ara no entrarem a analitzar aquestes causes, però aquests grans moviments de població d'un indret cap a un altre -que s'han produit en diversos moments al llarg de la prehistòria i de la història- ens donen peu a introduir la Geografia de la població . Aquesta subdisciplina de la Geografia "estudia les formes de relació entre la naturalesa dels llocs i les variacions espacials en la distribució, composició, fecunditat, mortalitat, migració i creixament de les poblacions" (Mendizábal, 2009). Els moviments migratòris que es produeixen estan en relació amb tots els altres fenòmens demogràfics -de fets, tots estan interrelacionats entre ells fortament-, i aquests fenòmens tenen relació amb les característiques econòmiques i socials dels d...

Aquest cap de setmana vàrem poder gaudir d'una esplèndida visita per alguns racons de la Girona medieval, amb les explicacions d'en Pau Gerez, que ens va submergir en una màquina del temps d'una forma màgica durant quatre hores -que pel nostre gust van passar massa de pressa. Per qui no el conegui, en Pau Gerez és Doctor en Història Medieval i Doctor en Filologia Romànica. Actualment col·labora com a docent de Llengua i Literatura Catalanes i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i és professor de secundària. Ha publicat diverses obres i articles relacionats amb la història de les mentalitats i la cultura material de l'època mediveval . El seu camp de recerca es projecta sobre l'anàlisi de les obres literàries com a font històrica.  Nosaltres us volem fer arribar algunes de les obres literàries que vam posar en relació amb l'arquitectura romànica aquest cap de setmana a Girona, veient també així una mica el que comentàvem en l'últi...

En la societat en què vivim, a les Humanitats se les arracona, com si ja no servissin per a res, però permeten conèixer a l'ésser humà des d'un conjunt molt ampli de disciplines, des d'un coneixement divers ,  coneixement que comporta un pensament profund i raonat , el qual sembla que en el món actual no estigui permès. No us heu adonat que els esdeveniments passen a tal velocitat que no tenim temps de reflexionar sobre la seva importància? Ens han ensenyat a raonar i reflexionar sobre els valors de la vida? A qüestionar-nos allò que ens expliquen o ens ho creiem tot per què ho diuen els polítics o a les notícies? És la filosofia del dia a dia. Aprendre a pensar, a raonar, a qüestionar-se les coses. Font:  http://iescanpeixauet.xeill.net/ El sistema educatiu, a nivell universitari (no entrarem en l'educació primària i secundària perquè segurament no acabaríem), no resol les mencances que hi ha en l'àmbit humanístic. Més aviat el contrari: en l'e...

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su...

Veient imatges sobre art rupestre, l'art de la prehistòria, és fàcil entendre que no té pas a veure amb el concepte de bellesa. De seguida el podem relacionar amb el treball (les escenes de caçera), amb realitat transformada (potser un floc de pèls d'un animals es podia convertir en un pinzell), com a mitjà de comunicació, i així un llarg etcètera.  No sabem exactament quan van aparèixer les primeres manifestacions artístiques, però sí que en tenim testimonis clars ja en les primeres fases del paleolític superior , fa uns 40.000 anys.  L'art que s'ha trobat d'aquesta època es sol classificar en dos grups: 1. Objectes petits fets d'os, pedra, banya o ivori i decorats amb pintura, relleus o gravats. 2. L'art rupestre o parietal: sobretot pintures  (i també relleus i gravats)  sobre les roques dels sostres i parets de les coves o en fragments de roca a l'aire lliure. De moment, nosaltres no us direm res més. No, no us penseu que ens fa ...

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia...