Humanitats, un coneixement imprescindible

Ens situem en un cap de setmana on es farà possible la investidura d'un president al govern espanyol després de molts mesos de càrrecs en funcions, negociacions, unes segones eleccions entremig i unes terceres eleccions que ja es donaven per fetes al dia de Nadal. El funcionament d'una democràcia que sovint es posa en dubte, i no pas sense raons.  Però no volem pas parlar del funcionament de la democràcia espanyola actual, sinó dels orígens de la democràcia atenesa al segle V aC.  Font :  ara.cat La  demokratía  at enesa   s'inicià cap al 510/509 aC amb les reformes de Clístenes implantades deprés del derrocament de la tirania dels Psisistràtides. Aquestes reformes bàsicament van consistir en la reestructuració de les tribus d'Atenes. La reforma de Clístenes va ser bastant conservadora -van subsistir el col·legi dels arcons, el consell de l'areòpag i les classes censatàries- i les mesures essencials que comportà van ser les següents: 1) Va a

Ja fa temps que al Mediterrani hi ha moviments migratoris molt importants. Les causes les sabem: per sort nostra tenim accés a diferents tipus de mitjans de comunicació i les notícies ens arriben gairebé a l'instant. Ara no entrarem a analitzar aquestes causes, però aquests grans moviments de població d'un indret cap a un altre -que s'han produit en diversos moments al llarg de la prehistòria i de la història- ens donen peu a introduir la Geografia de la població . Aquesta subdisciplina de la Geografia "estudia les formes de relació entre la naturalesa dels llocs i les variacions espacials en la distribució, composició, fecunditat, mortalitat, migració i creixament de les poblacions" (Mendizábal, 2009). Els moviments migratòris que es produeixen estan en relació amb tots els altres fenòmens demogràfics -de fets, tots estan interrelacionats entre ells fortament-, i aquests fenòmens tenen relació amb les característiques econòmiques i socials dels d

Aquest cap de setmana vàrem poder gaudir d'una esplèndida visita per alguns racons de la Girona medieval, amb les explicacions d'en Pau Gerez, que ens va submergir en una màquina del temps d'una forma màgica durant quatre hores -que pel nostre gust van passar massa de pressa. Per qui no el conegui, en Pau Gerez és Doctor en Història Medieval i Doctor en Filologia Romànica. Actualment col·labora com a docent de Llengua i Literatura Catalanes i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i és professor de secundària. Ha publicat diverses obres i articles relacionats amb la història de les mentalitats i la cultura material de l'època mediveval . El seu camp de recerca es projecta sobre l'anàlisi de les obres literàries com a font històrica.  Nosaltres us volem fer arribar algunes de les obres literàries que vam posar en relació amb l'arquitectura romànica aquest cap de setmana a Girona, veient també així una mica el que comentàvem en l'últi

En la societat en què vivim, a les Humanitats se les arracona, com si ja no servissin per a res, però permeten conèixer a l'ésser humà des d'un conjunt molt ampli de disciplines, des d'un coneixement divers ,  coneixement que comporta un pensament profund i raonat , el qual sembla que en el món actual no estigui permès. No us heu adonat que els esdeveniments passen a tal velocitat que no tenim temps de reflexionar sobre la seva importància? Ens han ensenyat a raonar i reflexionar sobre els valors de la vida? A qüestionar-nos allò que ens expliquen o ens ho creiem tot per què ho diuen els polítics o a les notícies? És la filosofia del dia a dia. Aprendre a pensar, a raonar, a qüestionar-se les coses. Font:  http://iescanpeixauet.xeill.net/ El sistema educatiu, a nivell universitari (no entrarem en l'educació primària i secundària perquè segurament no acabaríem), no resol les mencances que hi ha en l'àmbit humanístic. Més aviat el contrari: en l'e

Al final de l 'edat fosca i a principis de l'època arcaica gregues (650-750 aC) va comerçar el "resorgiment" de la cultura grega. En diem resorgiment perquè, després d'uns segles de "regressió" (per dir-ho d'alguna manera) es van recuperar els contactes comercials, es va instaurar un nou sistema d'escriptura, i es va forjar un nou sistema d'organització social i polític: les póleis  (ciutats-estat), tot i que en algunes zones molts pobles van continuar organitzats com a pobles confederats ( éthne ). Va ser en aquesta època que es produí la primera fase de colonització (c. 750-675 a.C) en mans de: 1) els euboics de Calcis i Erètria, que fundaren Cumes, Zancle (actual Messina) i Règion (actual Reggio Calabria). Aquestes tres ciutats estan situades de forma estratègica a banda i banda de l'estret de Messina -entre Sicília i Itàlia. 2) els corintis , que varen fundar Corcira (actual Corfú) i Siracussa.  Aviat se n'hi su

Veient imatges sobre art rupestre, l'art de la prehistòria, és fàcil entendre que no té pas a veure amb el concepte de bellesa. De seguida el podem relacionar amb el treball (les escenes de caçera), amb realitat transformada (potser un floc de pèls d'un animals es podia convertir en un pinzell), com a mitjà de comunicació, i així un llarg etcètera.  No sabem exactament quan van aparèixer les primeres manifestacions artístiques, però sí que en tenim testimonis clars ja en les primeres fases del paleolític superior , fa uns 40.000 anys.  L'art que s'ha trobat d'aquesta època es sol classificar en dos grups: 1. Objectes petits fets d'os, pedra, banya o ivori i decorats amb pintura, relleus o gravats. 2. L'art rupestre o parietal: sobretot pintures  (i també relleus i gravats)  sobre les roques dels sostres i parets de les coves o en fragments de roca a l'aire lliure. De moment, nosaltres no us direm res més. No, no us penseu que ens fa

En el món occidental, i encara més en l'actualitat, el coneixement s'ha convertit en un bé molt preuat. Però conèixer la seva naturalesa i com es genera no és tan senzill, i les reflexions ja vénen de lluny (si voleu podeu preguntar-ho al mateix Sòcrates !). El gran debat sempre ha estat entre si l'home pot o no conèixer la veritat absoluta: dogmatisme vs  esceptiscisme . Pot ser que sovint no es faci evident, però amb canvis socials o alguna gran crisi s'accentuï i els defensors d'un i altre corrent atiïn el debat amb més força.  Hem decidit aturar-nos un moment a parlar del coneixement perquè ens fascina el coneixement, i no només a nosaltres, sinó a tots els éssers humans. Conèixer és una funció de la ment, i una necessitat de l'ésser humà, i està relacionada directament amb la lògica i amb les emocions. La necessitat de conèixer ens fa ser éssers humans! Per acabar, només us volem deixar una pregunta per a la reflexió que Immanuel Kant feia

De ben segur a molts, com a nosaltres, a l'escola i a l'institut, a la classe de literatura catalana ens van explicar que les Homilies d'Organyà eren els textos més antics en català. Les Homilies van ser escrites a cavall dels XII i XIII, però n'hi ha d'altres que van ser escrits uns quants anys abans, a la primera meitat del segle XI, com un jurament de Rudolf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà (un jurament feudal de fidelitat ). Els documents es troben a la Terreta, una comarca natural entre el Pallars Jussà i la Ribagorça. Us deixem un parell d'enllaços perquè pogueu ampliar un xic la informació! Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català Les Homilies d'Organyà. Els primers textos en català? Adreçat a Batxillerat.  (però a tots ens convindria una bona lectura) Jurament de Rudolf Oriol. Font: www.nuvol.com Homilies d'Organyà. Font: www.romanicobert.cat

De tots ens són ben conegudes les aventures d'Astèrix i Obèlix i la seva relació amb els romans. Però què en tenen de realitat? A mitjans del segle I a.C. el territori de La Gàl·lia va viure una època de revolta contra la figura del cèsar. Fins llavors, romans i gals -els anomenem a tots igual, però era un conjunt de pobles diferents- havien tingut tota una sèrie d'intercanvis comercials que havien afavorit a totes dues parts.  El que va passar l'any 53 a.C. ens ho va deixar documentat per escrit Juli Cèsar. I fins fa relativament poc temps només en teníem la seva versió, considerant-la sovint com la bona. Però l'arqueologia, una ciència sovint oblidada -potser per desconeguda-, ens ha donat noves informacions molt valuoses del que va passar cinc dècades abans de començar el nou mil·leni. El programa Cronos, amb el documental " L'últim gal ", ens mostra la gran quantitat d'informació que ens pot aportar l'arqueologia, una ciència q

Abans de continuar amb tot allò que tenim ganes de compartir hem cregut convenient aturar-nos un moment en una qüestió que considerem vital: l'origen de la cultura.  Hem de recular molts milers d'anys en el temps per a trobar-lo: en l'aparició de la primera espècie d'homínids, als inicis de la prehistòria . A l' Homo sapiens sapiens , és a dir, nosaltres, encara li faltava molt per aparèixer. Per tant, la cultura no ens la vam inventar nosaltres, per molt que alguns (o molts) així ho vulguin creure.  Per altra banda, durant molt de temps també es va creure que la cultura era d'ús exclusiu dels éssers humans, ja que es definia la cultura com la capacitat de fabricar i utilitzar eines i es creia que els humans eren els únics animals que tenien aquesta capacitat. Però investigadors com Jordi Sabater Pi i Jane Goodall van demostrar que això no era així. Avui en dia, sabem que animals com els ximpanzés, els dofins i els elefants tenen la seva pròpia cu

Ens endinsem en l'Edat Mitjana, pels volts del segle XIV. Volem contextualitzar el tema a la ciutat de Girona únicament pel bon estat de conservació del seu Call Jueu. Doncs sí, pretenem despertar-vos la curiositat sobre la més antiga de les grans religions monoteistes que avui es practiquen arreu del planeta: el Judaisme, i la importància que van tenir els jueus durant l'Edat Mitjana en les ciutats catalanes. En aquella època eren uns grans negociants. Però com ho feien? Com era la vida als calls? El Call de Girona i el Museu d'Història dels Jueus de Girona ens donen una bona oportunitat per a respondre aquestes preguntes amb tota la família d'una forma amena.   Font: www.pedresdegirona.cat