Humanitats, un coneixement imprescindible

L’ascens de la burgesia i la vella l’aristocràcia: van tenir la mateixa relació arreu? A Europa, a partir dels segles XIV i XV, va començar a sorgir a les grans ciutats una nova classe social, procedent en bona part de les zones rurals a causa de la crisi del feudalisme. Era una classe burgesa tradicional, dedicades a les inversions comercials i capitalistes. La vida plena de luxes de l’aristocràcia urbana va provocar que aquesta nova burgesia acabada d’arribar volgués ascendir en l’escala social, per gaudir dels privilegis dels nobles de la ciutat. Quadre de Rembrand. Font: Mundo historia Aquesta nova burgesia va aconseguir formar part de l’aristocràcia de l’època moderna per dues vies: d’una banda, a través dels matrimonis amb els nobles d’origen feudal –d’aquesta manera adquirien terres i ascendien socialment; d’altra banda, varen abandonar les inversions comercials i capitalistes (aspecte de la classe burgesa tradicional), i varen passar a ser rendistes de tipus feudalit

 El temps i el passat a l'Antic Egipte, a Mesopotàmia i a l'antic Israel Les concepcions de temps i de passat que es tenien en aquestes tres societats estaven clarament marcades pel tipus de discurs que tenien: mentre que els antics egipcis i els mesopotàmics abraçaren un discurs mític, a l'antic Israel ho feren amb un discurs monoteista. La Cosmogonia Solar. Font: Sobre Leyendas Deixant de banda el discurs religiós de cada territori, a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia els déus van ser creats a l'inici dels temps (cosmogonia), tenien un temps primordial. Per a ells no existia un temps lineal ja que el temps era la successió d'arquetips que començaren en el temps primordial i sempre hi retornaven. Vet aquí una de les dificultats que es troba la societat actual per a entendre la cronologia d'aquestes civilitzacions: a l'Antic Egipte els esdeveniments eren cíclics i repetitius i en una societat de discurs lògic com la nostra els esdeveniments

Avui us deixo un relat breu, escrit fa cosa d'un any i mig enrere, però que tinc ganes de compartir-lo aquí. A BORD DEL BEAGLE 08.14. El tren es posa en marxa a l’andana 12 de l’estació, una andana que el dia abans encara  estava inundada a causa de les últimes pluges, una cosa aparentment improbable si tenim en  compte que feia dues setmanes que havien inaugurat aquella estació soterrada. Però no era moment de pensar en allò. Aquell havia de ser un dia molt especial. Asseguda al  cotxe número 7 d’aquell comboi metàl·lic, rellegia una vegada i una altra la carta escrita des  d’aquelles illes on Darwin havia arribat a bord del Beagle. Feia anys que somiava aquelles porcions de terra envoltades d’aigua salada i on semblava que  l’evolució s’hagués pres la llibertat d’anar per un altre camí. Una vàlvula d’escapament, potser? Fos com fos, jo circulava còmodament a 200 km/h, amb les maletes al costat, direcció a  l’Aeroport del Prat. Sobrevolaria tot un oceà per a submergir-

Abans d’intentar definir la ciutat global, considero que és bàsic intentar definir què és una ciutat . Partint d’una definició de Sassen (1998), les ciutats són centres que concentren funcions de comandament (al nostre país, moltes ciutats són capitals comarcals, provincials i autonòmiques); també són llocs de producció postindustrials per a les indústries líders en aquest període, tant financeres com de serveis especialitzats (és on es concentren més centres financers i els polígons industrials més grans); i finalment, són mercats transnacionals, on les empreses i els governs poden comprar instruments financers i serveis especialitzats (els serveis especialitzats s’instal·len allà a on poden arribar a més població amb el mínim desplaçament, és a dir, a les ciutats per la concentració més alta de població i, per tant, també de la localització del govern i de major nombre d’empreses). Japó, una de les ciutats globals del planeta. Font: 20 minutos Definida doncs la ciutat, intent